Després d'un munt de dies sense recepta torno amb una notícia i una recepta que espero que us agradin!
Començo per la notícia: a partir d'avui i un cop al mes us proposaré una recepta en col.laboració amb Fissler... i per això a partir d'aquesta les receptes seran bilingües, perquè el lectors d'arreu tinguin la oportunitat de poder-les preparar.
Hola a todos!
Después de un montón de días sin receta vuelvo con una noticia y una receta que espero que os gusten!
Empiezo por la noticia: a partir de hoy y una vez al mes os propondré una receta en colaboración con Fissler ...
Si si, ho heu llegit bé! Un ou ferrat es pot fer sense oli.
Avui és el Blue Monday, el dia més trist de l'any segons experts matemàtics, així que m'he sentit en la obligació de portar-vos una recepta per aixecar l'ànim. Però segur que si us hagués proposat un ou ferrat m'haguéssiu dit: "home Eva, després de les festes un ou ferrat no ens convé!" I teniu raó, hem de començar a pensar en la platja i el banyador (predico però no segueixo l'exemple, jajaja), així que us proposo una manera molt sana de coure un ou ferrat: amb aigua.
Existeixen diverses maneres de coure un ou ferrat amb aigua, la més sovintejada i que podreu trobar per internet, es fa posant un centímetre d'aigua en una paella i coent-lo dins. Però la meva opinió és que el resultat sembla més un ou poché que un ou ferrat, així que la proposta que us porto dóna un resultat molt millor. Voleu saber com es fa?
Ja fa temps que estic insctita al portal Trnd España. Es tracta d'una web on les marques donen a provar diferents productes als usuaris escollits. Només cal omplir una sèrie de qüestionaris per tal que et puguin classificar i un cop sorgeix "un repte" en el que encaixes t'hi conviden. Jo ja hi he participat en un parell d'ocasions, tal com us havia explicat en aquesta entrada sobre la llet ATO. Ara estic participant en un projecte per conèixer millor la Sal Costa Alta Cocina, la gruixuda per cuinar.
He preparat un parell de receptes i haig de dir amb tota sinceritat que la sal respon molt bé: té el punt just de salabror i fa una crosta molt ben feta. La primera recepta que he preparat i que avui us explico és salmó a la sal. Fins ara, quan havia cuinat un peix a la sal sempre ho havia fet amb peixos sencers, és a dir, que tinguéssin pell per les dues bandes, amb el salmó era la primera vegada que ho feia amb un llom (amb pell només per una banda) i la veritat és que el resultat m'ha agradat. Aquí el teniu:
Hola a tots,
Després de les emocions del sorteig del lot de llibres torno amb un post especial.
Fa unes setmanes vaig poder viure l'experiència d'un àpat al Vol Gastrònomic de Girona. Pels que no coneixeu el projecte podeu llegir-ne més aquí.
No vull entrar a discutir si la gestió que va fer l'ajuntament de Girona amb el projecte va ser correcte o no, per mi el que està clar és que el projecte és capdavanter en un nou format per explicar la cuina de les nostres terres. Permet interectuar amb els cuiners, aprendre, amarar-se de tots els coneixements i productes que ens presenten i valorar molt més la gastronomia del lloc on vivim.
Nosaltres vam triar en Toni Vallory, reconegut xef però curiosament sense restaurant, és un "cul de mal seient" podríem dir. Per això el Vol era la oportunitat perfecte per tastar la seva cuina. I vam encertar de ple: gran comunicador, ens va parlar dels productes de temporada i de les tècniques que utilitzava. A més, per casualitats de la vida, aquella nit li feia de pinxe un bon amic, en Josep Campmajó. Qui sap, potser gràcies a ell començarà un cicle de pinxes-no cuiners-però aficionats a la cuina. Si és així ho dic per aquí ben alt: JO VULL VENIR!!!
No se ni com demanar perdó...porto una eternitat sense escriure cap post i no tinc excusa així que si us sembla deixem les disculpes a una banda i us compenso amb el que us dec: un bon post, fàcil i de resultat mmmmmmm.....
Fa molt poc que vaig conèixer la pasta per canelons que es cou directament al forn i haig de dir que em va quedar una cara entre fascinada i escèptica. Es tracta d'uns tubs de pasta precuita que només s'han d'omplir i coure a la safata del forn. Aquesta és la capsa:
Veureu que la meva està escrita en àrab perquè me l'han portada de Tunísia, allà és molt comuna i moooolt barata, però he fet recerca i he vist que la marca Barilla la comercialitza a diversos establiments aquí, entre ells al Corte Inglés, i també el LIDL en té una de marca blanca.
Haig de dir que un cop feta la recepta m'ha sorprès gratament. La pasta ha quedat perfecta, ni massa tova ni massa dura i el resultat és més que acceptable. Com que és una pasta molt versàtil la podeu farcir del que vulgueu. Això si, només hi ha un requisit: napar els canelons amb alguna salsa, ja sigui beixamel, salsa de tomata,...o com en el meu cas samfaina, perquè la pasta es cou amb l'escalfor i la humitat de la salsa.
Per tant, ja veieu que les possibilitats són infinites, només heu de trobar la pasta i a jugar!
Ingredients
-Pasta per canelons directa al forn
-samfaina (casolana o comprada)
-4 llaunes de tonyina amb tomata
-un grapat d'olives verdes sense pinyol
-formatge ratllat
Som-hi!
Comencem preparant el farcit. En aquest cas he triat tonyina amb tomata i olives verdes perquè al ser estiu entra millor una barreja més fresca i també perquè lliga amb la samfaina. Piquem les olives i ho barregem tot bé.
Un cop llest el farcit posem mantega a la safata, les terrines o plats de ceràmica on fareu els canelons. (no jutgeu el meus plats, d'això se'n diu reciclar i reutilitzar jajaja).
Farcim els canelons amb una cullereta i els anem posant a la safata. Veieu que són un tub? són més aviat durs així que vigileu de no apretar massa per no trencar-los. Us deixo una imatge d'internet dels canelons sols perquè em vaig oblidar de fer foto al "tub".
Napem (cobrim) els canelons amb la samfaina. Podeu utilitzar una samfaina casolana com en el meu cas, per això es veuen tant bé els trossos de verdures o una de preparada, n'hi ha de naturals que són molt bones.
Posem el formatge ratllat i ho coem al forn durant 40 minuts a 200ºC.
Els primers 30 minuts amb escalfor només a baix i els últims 10 a dalt i a baix perquè quedin rossos. Si els féssim tota l'estona amb esclafor a dalt i a baix el formatge quedaria cremat.
I llestos!
Fan bona pinta no? doncs de gust encara és millor!
I podreu fer el fatxenda davant la mare o la sogra de que feu uns canelons en 45min!
Ja em direu si heu aconseguit trobar la pasta així podrem avisar a la resta de lectors que vulguin fer la recepta, i també si heu provat de cuinar-la. Bon profit!
Ara si que ha arribat l'hivern brrrr...i a casa no hi ha sopar d'hivern sense una sopa. Sovint és plat únic per això escric aquest post, per compartir amb vosaltres alguns trucs molt senzills per enriquir aquestes sopes i que no calgui cuinar res més.
En la meva opinió crec que hi ha tres grans maneres d'enriquir una sopa: amb carn, amb ous o amb algues.
La última opció només és vàlida quan estic sola perquè les algues a casa només són per mi, no saben el que es perden! uns tallets de kombu o wakame donen un gust boníssim a la sopa i la fan molt nutritiva...
L'opció dels ous potser és la més senzilla, es tracta de abocar un ou cru a la sopa quan faltin un parell de minuts per acabar de coure-la. Hi ha dues opcions, remenar perquè es trenqui o abocar-lo sencer. Si voleu que es trenqui i quedin trossets petits, podeu batre l'ou en un bol a banda i l'aboqueu a poc a poc a la sopa mentre no pareu de remenar. D'aquesta manera us quedaran com uns filets d'ou, una cosa així:
(la foto no és meva, és de la web www.bulhufas.com)
I per últim la carn. I ara ho lligo amb la recepta que us porto. A la sopa hi queden molt bé trossets petits de carn, ja sigui esmicolada o en forma de petites mandonguilles. Us deixo un truc per aprofitar carn picada i per tenir sempre aquestes pilotilles a mà.
Ingredients
-Carn picada al vostre grust
-oli d'oliva
-Condiments (opcionals)
Estris
-Paella antiadherent
-Paper absorbent
-Paper film
Som-hi!
Condimentem la carn al nostre gust, hi podem posar sal, pebre, all, julivert, cilantre,...hi ha mil opcions. La carn picada pot ser barrejada, de porc, de vedella, de pollastre, de gall dindi,...
Agafem la carn picada i fem petites boletes d'un parell de centímetres com a molt.
Escalfem una paella amb oli d'oliva i les fregim fins que quedin ben cuites.
Les posem damunt de paper absorbent per treure l'excés d'oli.
(aquesta foto és horrible!! jajaja)
Un cop fredes col·loquem les pilotilles en un tall de paper film i les emboliquem. Un cop embolicades fem girar un extrem del paper film. Llavors fem girar un costat de la pilotilla, llavors l'altre i seguim fins a l'altra banda. Com si féssim caramels.
I us preguntareu perquè? doncs molt fàcil, si les congeleu d'aquesta manera podreu tallar les pilotilles que vulgueu, d'una en una i podreu descongelar només les que us facin falta. Això és molt còmode sobetot per persones que viuen soles o parelles.
I llestos, quan arribi el vespre i estigueu preparant una bona sopa només caldrà obrir el congelador, agafar les pilotilles que vulgueu i abocar-les a l'olla, i passareu de tenir una sopa bona a una sopa deliciosa!
Hola a tots!
Ja se que el ritme de receptes és molt baix però últimament les setmanes no tenen prou dies!!!
Avui us porto una recepta típica catalana, així celebrem que el projecte català comença a ser un èxit.
Els bunyols són molt fàcils de fer i serveixen tant per a tapa com per a plat principal si hi posem un acompanyament: amanida, arròs, etc...En aquest cas els he fet de bacallà, però també es poden fer de carbassó, de patata,...o dolços!
Ull! no confondre amb els brunyols, aquests són típics de Girona i la massa es fa diferent, un dia us explicaré com es fan. Ara centrem-nos en el bacallà ;-)
Ingredients
-Una safata de bacallà dessalat o dos lloms de bacallà dessalats
-2 ous
-mig got de llet
-200gr de farina
-all i julivert
-mig sobre de llevat químic tipus Royal o 1 sobre blanc i 1 de lila
-un polsim de sal
-oli per fregir
Som-hi!
Comencem picant l'all i el julivert. L'ideal és fer-ho en el morter, jo ho vaig fer directament al bol on preparo la massa perquè al morter no m'hi cap i així m'evito trasvassements.
Un cop picat l'all i el julivert, esfilagarssem el bacallà i l'afegim tot xafant-lo amb la mà de morter.
Quan ho tinguem barrejat hi afegim els ous d'un en un i seguim xafant amb la mà de morter, llavors hi afegim la llet.
Aquí vull fer un incís: aquest recepta és una de les moltes combinacions possibles d'ingredients, però n'hi ha d'altres que també funcionen:
1 ou + un got de llet
2 ous + mig got de llet (la que fem ara)
1 ou + mig got de llet + mig got d' aigua de vichy
1ou + mig got de llet + mig got de cervesa
Això anirà a gust de cadascun, aneu fent provatures.
Un cop tot barrejat és l'hora d'afegir-hi la farina, que ja durà el llevat i la sal (vigileu que el bacallà ja és salat). Veieu que jo no he utilitzat llevat, sino els sobres blancs i liles de tota la vida, potser és una mania però per mi queden més esponjosos així. Els trobareu a qualsevol supermercat.
I ja tenim la massa llesta. Posem oli abundant en un cassó, fregidora, etc i l'escalfem fins que sigui ben calent.
Amb dues culleres agafarem massa i la posarem a l'oli. La manera de fer-ho perquè quedi una forma més rodona és agafar massa amb una cullera i amb l'altre la fem baixar. La idea és semblant a com es fan les croquetes, us deixo un vídeo on quedarà més clar el que us explico. De tota manera no us obsesioneu amb que quedin rodons perquè precisament es diuen bunyols perquè semblen un bony!
I llestos, fregim fins que quedi una mica dorats. No us passeu que quedaran secs. Poseu-los en paper absorbent per treure l'excés d'oli.
I ja podeu gaudir d'uns bunyols boníssims que us recordaran els de tota la vida, aquells que feia l'àvia i dels que se sentia l'olor només d'entrar per la porta.
Hola a tots,
Avui toca una recepta salada, per fi! que sembla un blog de pastissos....
Aquesta recepta que us porto és una manera molt fàcil de coure el pollastre sense haver d'estar vigilant-lo i a més queda molt gustosa.
Ingredients
-Un quart de pollastre per persona
-4 branques de romaní
-1 gra d'all
-el suc d'una llimona
-oli d'oliva
-mantega
-sal i pebre
Som-hi!
Preescalfem el forn a 180ºC.
En una safata pel forn hi posem un bon raig d'oli i hi tallem el gra d'all a trossets.
Netegem una mica el pollastre assegurant-nos que no quedin restes de vísceres o plomes.
Aixequem una mica la pell del pollastre i hi posem una branca petita de romaní i una nou de mantega i ho salpebrem.
Posem el pollastre a la safata i ho reguem amb el suc de la llimona. Hi posem les branques de romaní restants i la llimona.
Ho enfornem durant uns 40 minuts o fins que veiem que el pollastre queda ros.
(a la foto no s'aprecia bé que el pollastre era ben ros per culpa de la llum, perdoneu!)
Aprofitant que tenim el forn encès podem fer l'acompanyament.
Partim sis patates per la meitat i les posem sobre una safata de forn on hi ha hagi paper de forn.
Hi posem oli i sal i les coem al mateix temps que el pollastre. D'aquesta manera matem dos pardals d'un tret.
Si us sobre suc del pollastre podeu regar una mica les patates i llestos.
Aquesta és una recepta ideal ara que arriba el bon temps i comencem a cuidar la línia perquè és molt saludable.
Espero que proveu de fer-la. I ja sabeu que si teniu algun dubte em podeu escriure a evacuineracat@gmail.com.
Hola a tots i bon any!!
Després de tants dies de menjars abundants i molts excessos us porto una recepta lleugera per començar aquest 2013.
La pasta brick és molt versàtil, tant serveix per dolços com per salats, i si la feu al forn en comptes de fregir-la, és molt sana i es fa molt ràpid.
Aquest que us porto és un exemple de farcit però hi podeu posar el que més us agradi, només cal que deixeu volar la imaginació.
Ingredients (12 bricks)
-12 làmines de pasta brick
-4 ous
-2 carbassons
-2 pastanagues
-sal, pebre i orenga
-1 rovell d'ou
Som-hi!
Posem un cassó amb aigua i una mica de sal al foc, on courem els 4 ous durant 10 minuts des que l'aigua bulli.
A banda tallem les verdures a daus petits i les coem al vapor. Jo les he fet amb la vaporera del Lékué al microones. Us en vaig parlar aquí.
Un cop tenim els ous durs i les verdures cuites les barregem en un bol i les salpebrem. Jo hi he afegit orenga, que li dóna un toc molt mediterrani.
Estenem la pasta brick. En el meu cas és quadrada però també n'hi ha de rodona. Posem el farcit en.una punta, doblem tres vegades i tanquem les puntes. Així ens queda de l'estil d'un rotllet de primavera. Si us agrada més d'una altra manera ho podeu fer diferent.
Pintem els farcellets amb el rovell d'ou i els posem al forn a 180°C durant 5 minuts, just perquè la pasta quedi cruixent ja que el farcit ja és cuit.
I llestos, podem decorar amb una mica d'orenga i sèsam. Això si, s'ha de menjar calent perquè sigui cruixent!
Hola a tots!
Avui us porto una recepta molt senzilla però que ens ha permès descobrir un ingredient nou: la quinoa.
La quinoa, tot i semblar un cereal, no ho és. No pertany a la família de les gramínies -on es troben situats els cereals-,
però degut al seu alt contingut en midó el seu ús és el d'un cereal, pel que se l'anomena pseudocereal. La
quinoa en realitat és una nou petita, d'uns 2 mil·límetres, i, per
tant, i, en sentit estricte, seria un fruit sec. M'ha fet gràcia saber que la quinoa és família de la bleda i l'espinac!
La Quinoa era el GRAN aliment dels Inques però com sempre van arribar els conqueridors espanyols i la van bandejar, sense comentaris...
Els vegetarians sovint la utilitzen com a substitutiva de la carn perquè aporta molta proteïna, de fet les Nacions Unides la tenen classificada com a superconreu ja que conté tots els aminoàcids essencials (l'arròs i el blat no) i no té gluten, pel que és apta per celíacs i és més fàcil de digerir per la resta.
Així que ja veieu que us porto un ingredient molt important de conèixer i d'utilitzar a la cuina.
La quinoa es cou com l'arròs i per tant pot substituir-lo en qualsevol dels plats on l'utilitzaríeu. Es bull 15 minuts en dues parts d'aigua per una de quinoa i, si es vol, es pot esbandir una mica abans perquè perdi midó.
Ah! i la trobareu a qualsevol botiga de diètetica o en alguns supermercats.
Ingredients (per 2 persones)
-1 tassa de quinoa
-1 carbassó
-1 ceba
-3 grans d'all
-2 pebrots
-200gr de carn picada
-1l de brou de verdures
-sal
Som-hi!
Començarem posant la quinoa en remull perquè perdi midó. Aquest pas és opcional.
Llavors picarem les verdures i l'all. Jo he posat carbassó, pebrot i ceba perquè és el que tenia a casa però hi podeu posar la verdura que us vingui de gust. Us hi pot quedar molt bé també la pastanaga, l'albergínia, la carxofa,...
Posem oli en una cassola i sofregim les verdures i l'all.
Un cop cuits hi afegim la carn picada i la couem.
A banda escalfem el brou de verdures.
Un cop les verdures i la carn estiguin cuites hi afegim el brou fins a cobrir.
Quan arrenqui el bull hi afegim la quinoa i la courem fins que la pela es separi del gra.
Veureu que es deixa anar una mena d'espiral i el cereal es veurà el suc.
I llestos. Si us ve de gust podeu posar una mica de julivert picat per sobre.
Espero que us agradi la quinoa i que la utilitzeu per anar variant en els plats on normalment uilitzeu arròs. Bon profit!
Hola a tots,
Avui us porto un plat diferent i curiós que ha anat a parar al blog al revés de com ho fan els plats normalment: habitualment tinc els ingredients i busco una recepta però aquest cop ha estat al revés.
El meu pare em va regalar un paquet de farina de cigró i em va dir "investiga!", així que a partir d'un ingredient, he descobert un plat senzill i curiós molt conegut a la zona de la Toscana. Es tracta d'una mena de coca/quiche/no sabria ben bé com definir-la que es serveix d'entrant i té un gust molt autèntic i mediterrani.
La farina de cigró s'utilitza als països mediterranis, inclosos els àrabs. Substitueix les altres farines i té l'avantatge de no contenir gluten, així que és apte per a celíacs. Se'n fan pans, pastissos,...té un gust molt saborós i diferent al que estem acostumats. Es troba en botigues de dietètica i en alguns supermercats que tenen club gurmet. La meva ha vingut directa de Tunísia ;-)
El plat que cuinarem avui és la Cecina (chechina com es pronunciaria en italià) que prové de la Toscana, on hi ha un poble i un riu que porten el mateix nom, encara que també n'hi ha versions genoveses i sardes. És un plat amb pocs ingredients que es sol servir d'entrant i s'ha de menjar calent. Combina molt bé amb una bona copa de vi negre i unes olives.
Ingredients (per un motlle de 26cm)
-300gr de farina de cigró
-6 cullerades d'oli d'oliva verge extra
-1,5l d'aigua freda
-sal
-pebre blanc
-romaní/alfàbrega/herbes provençals per aromatitzar
Som-hi!
Posem en un bol l'aigua i hi anem afegint la farina a poc a poc i sense parar de barrejar.
Llavors hi afegim l'oli les herbes que haguem triat i la sal i ho remenem. Veureu que la barreja que en resulta és bastant líquida.
Ho deixem reposar com a mínim mitja hora (quan més reposi més bona serà).
Un cop reposada li traiem l'escuma que s'hagi format a la superfície.
Untem el motllo amb oli perquè no s'enganxi i la bolquem amb cura. Hem de vigilar que ens quedi un gruix d'un centímetre aproximadament.
L'enfornem a 220ºC fins que quedi rossa i es desenganxin les vores.
Quan ja estigui cuita espolvoregeu una mica de pebre blanc per sobre i a taula.
.JPG)
