Holaaaa
Avui vinc ben carregada de contingut!
Us porto una recepta molt especial, ja que serà la primera en inaugurar la secció "llibres de cuina" que podreu trobar al lateral, i on us aniré comentant llibres de cuina que m'hagin semblat interessants, això si, sempre explicant-vos una recepta que hi pugueu trobar a dins.
I per inaugurar la secció els amics de l'editorial Viena han tingut l'amabilitat de cedir-me un lot de llibres que poden ser vostres. Només heu d'apuntar-vos al sorteig que he habilitat a facebook
aquí i compartir-ho públicament amb els vostres amics.
I per començar la secció de llibres no podia fer-ho més acord amb els moment que vivim que amb "
La cuina del 1714" d'en Jaume Fàbrega. Haig de confessar que d'entrada em feia recança perquè he provat altres vegades de cuinar receptes antigues i el resultat mai m'ha acabat de convèncer, solen ser receptes agredolces, amb sabors als que no estem acostumats. Al començar a fullejar el llibre em vaig adonar que en aquest, en canvi, hi trobava moltes receptes que em criaven l'atenció com el bacallà amb mel, l'ànec a la cassola o l'aigua de llimona. Però per sobre de totes una em va cridar l'atenció: salsa d'eruga. Com?? d'eruga? ara faré de bruixa vaig pensar...res més lluny! l'eruga és la ruca, o com explica el llibre, la mal coneguda rúcula, us l'haureu de comprar per saber perquè... (o guanyar el sorteig!).
Així que m'he decidit a provar la recepta però ah! sorpresa! com en tots els llibres antics no hi ha mides, aquestes que us proposo són les que jo he considerat. És una salsa més aviat dolceta, que lliga molt bé amb peix o carns blanques, tot i que jo la vaig provar de posar a la pasta i trobo que també hi queda molt bé. Us deixo la recepta del llibre per si us fa gràcia veure'n l'estil:
Ingredients
-50gr de ruca
-3 rajolins de vinagre
-5 anous pelades
-mitja culleradeta de gingebre en pols
-1 culleradeta de canyella en pols
-1 clau d'olor
-1 pessic de pebre
-5 culleradetes de mel
Som-hi
Comencem picant la ruca amb un ganivet.
Llavors la posem en un drap de fil, o en el meu cas un mocador blanc que faig servir només per cuinar.
Es podrien utilitzar els saquets de silicona que serveixen per escaldar però jo he preferit fer-ho el més fidel possible a la recepta antiga.
Tanquem el saquet i el posem en aigua bullint durant un minut.
El traiem, escorrem l'aigua i aboquem la ruca escaldada al morter.
Axafem la ruca amb la mà de morter i anem afegint a poc a poc tres rajolins de vinagre. L'objectiu és que quedi amarat, no xop, per tant si hi ha massa líquid millor treure'l.
Un cop ben axafat hi afegim les anous i ho anem barrejant fins que ens quedi una massa ben fina.
Llavors serà el moment d'afegir-hi les espècies i la mel.
I llestos, ja la teniu a punt per acompanyar els vostres plats. Ja em direu què us sembla el gust.
Recordeu apuntar-vos al
sorteig, molta sort!
