Holaaaaa ja torno a ser aquí!
Després d'un estiu ben gaudit torno amb les receptes senzilles que tant us agraden.
L'olivada és una pasta d'olives, generalment feta amb olives negres tot i que en aquest recepta la farem amb verdes. S'ha de diferenciar del tapenade o garum, que a banda d'olives també porta anxoves.
És ideal per untar en pa o torrades o per amanir alguns plats i agrada a grans i petits. El més important és que les olives siguin de qualitat perquè del gust que tinguin en dependrà el resultat.
Ingredients
-100gr d'olives verdes sense pinyol
-1 cullerada sopera del suc de les olives
-un grapat més petit que el de les olives de fruits secs: festucs, cacahuets, avellanes, nous, ...
-1 dent d'all picada (opcional)
Som-hi
Comencem trinxant les olives amb un robot. Hi afegirem la cullerada d'aigua de les olives.
Llavors hi afegim els fruits secs i seguim trixant.
Finalment hi afegim l'all i piquem si és el cas.
I llestos! més fàcil impossible oi?
Penseu que si les olives són farcides d'anxova el gust serà diferent, més semblant al garum.
Ja em direu si us animeu a fer-ne. Bon profit!
M'estic redimint de tants dolços o sigui que avui de nou recepta salada. De fet no se ni si en podríem dir recepta, de tant fàcil que és de preparar.
Avui en dia podem trobar carbassa tot l'any, en trossos o sencera i n'hi ha a tots els supermercats, així que no tenim excusa per no preparar unes boníssimes pipes salades. Però ull! no n'abuseu que van fregides i aviat començarem l'operació bikini!!!
Ingredients
-pipes de carbassa crues
-oli d'oliva
-sal
Estris
-colador
-paper de cuina
-bol
-paella anitadherent
Som-hi!
Comencem netejant bé les pipes per treure les restes de carbassa que puguin dur enganxades.
Llavors les rentem amb aigua i les assequem bé amb un paper de cuina.
En un bol barregem un raig d'oli d'oliva i una culleradeta de sal, la proporció la podeu decidir en funció de com vulgueu de salades les pipes.
Posem les pipes dins el bol amb l'oli i la sal i les remenem bé perquè s'impregnin.
Finalment les fregim en una paella antiadherent. No hi poseu oli perquè les pipes ja en duen.
Quan estiguin daurades les retireu i les deixeu refredar.
Les podeu guardar en un pot hermètic, així es mantindran cruixents.
Espero que us agradi la recepta i que proveu de fer-la!
Hola a tots!
Ja se que el ritme de receptes és molt baix però últimament les setmanes no tenen prou dies!!!
Avui us porto una recepta típica catalana, així celebrem que el projecte català comença a ser un èxit.
Els bunyols són molt fàcils de fer i serveixen tant per a tapa com per a plat principal si hi posem un acompanyament: amanida, arròs, etc...En aquest cas els he fet de bacallà, però també es poden fer de carbassó, de patata,...o dolços!
Ull! no confondre amb els brunyols, aquests són típics de Girona i la massa es fa diferent, un dia us explicaré com es fan. Ara centrem-nos en el bacallà ;-)
Ingredients
-Una safata de bacallà dessalat o dos lloms de bacallà dessalats
-2 ous
-mig got de llet
-200gr de farina
-all i julivert
-mig sobre de llevat químic tipus Royal o 1 sobre blanc i 1 de lila
-un polsim de sal
-oli per fregir
Som-hi!
Comencem picant l'all i el julivert. L'ideal és fer-ho en el morter, jo ho vaig fer directament al bol on preparo la massa perquè al morter no m'hi cap i així m'evito trasvassements.
Un cop picat l'all i el julivert, esfilagarssem el bacallà i l'afegim tot xafant-lo amb la mà de morter.
Quan ho tinguem barrejat hi afegim els ous d'un en un i seguim xafant amb la mà de morter, llavors hi afegim la llet.
Aquí vull fer un incís: aquest recepta és una de les moltes combinacions possibles d'ingredients, però n'hi ha d'altres que també funcionen:
1 ou + un got de llet
2 ous + mig got de llet (la que fem ara)
1 ou + mig got de llet + mig got d' aigua de vichy
1ou + mig got de llet + mig got de cervesa
Això anirà a gust de cadascun, aneu fent provatures.
Un cop tot barrejat és l'hora d'afegir-hi la farina, que ja durà el llevat i la sal (vigileu que el bacallà ja és salat). Veieu que jo no he utilitzat llevat, sino els sobres blancs i liles de tota la vida, potser és una mania però per mi queden més esponjosos així. Els trobareu a qualsevol supermercat.
I ja tenim la massa llesta. Posem oli abundant en un cassó, fregidora, etc i l'escalfem fins que sigui ben calent.
Amb dues culleres agafarem massa i la posarem a l'oli. La manera de fer-ho perquè quedi una forma més rodona és agafar massa amb una cullera i amb l'altre la fem baixar. La idea és semblant a com es fan les croquetes, us deixo un vídeo on quedarà més clar el que us explico. De tota manera no us obsesioneu amb que quedin rodons perquè precisament es diuen bunyols perquè semblen un bony!
I llestos, fregim fins que quedi una mica dorats. No us passeu que quedaran secs. Poseu-los en paper absorbent per treure l'excés d'oli.
I ja podeu gaudir d'uns bunyols boníssims que us recordaran els de tota la vida, aquells que feia l'àvia i dels que se sentia l'olor només d'entrar per la porta.
Hola a tots,
Perdoneu l'absència d'aquests dies però una otitis m'ha deixat fora de joc. Si algú n'ha tingut una em podrà entendre, poques coses fan tant mal a la vida!!!!
I un cop recuperada us porto una recepta d'aquelles de presumir quan tenim convidats però molt i molt fàcil.
Ingredients
-10 llagostins (frescos o congelats)
-farina de tempura
-aigua freda de la nevera
-sèsam torrat
Som-hi!
Comencem netejant els llagostins. Per fer-ho sense que se'ns trenquin: primer traiem el cap amb cura. Estirem les tripes (un fil negre), traiem les potes i per últim anem traient la clova peça per peça de dalt cap a la cua. Podem deixar la última peça i la cua per decorar.
Enfilem els llagostins en un punxó de pintxo amb cura de que no es trenqui.
Llavors preparem la tempura. Per fer-ho barregem la farina amb l'aigua ben freda (que estigui a la nevera) perquè així no faci grumolls. En un platet hi posem el sèsam torrat. Jo el compro en botigues naturals. Destaco que sigui torrat perquè també n'hi ha de cru i no té el matex gust, ull!
Posem un cassó al foc amb molt d'oli o si en teniu podeu fer servir fregidora. Si feu servir el cassó agafeu-lo petit i així no necessitareu tant d'oli.
Un cop l'oli estigui ben calent però vigilant de que no es cremi passem el llagostí enfilat per la tempura i pel sèsam i el posem a l'oli. En un minut estarà cuit, si voleu li podeu donar la volta.
Un cop tots cuits els posem en un got de tub amb arròs per tal que no es tombi amb el pes.
I llestos, a taula i a quedar com reis!
Espero que us agradi aquesta proposta.
Hola a tots,
No penseu que m'he tornat boja, quan dic grills vull dir els de les mandarines, les taronges,... no els insectes.
Fa temps vaig veure una recepta semblant en una web per nens i em va agradar la idea així que l'he versionada a la meva manera perquè sigui encara més sana, substituint la gelatina normal per agar-agar.
L'agar-agar és una alga amb un gran poder gelificant. Tant, que fins i tot permet fer gelatina de fruites tropicals com la pinya, cosa que no es pot fer amb la gelatina normal per culpa de l'acidesa de la fruita. Per tant, l'agar-agar és un ingredient interessant de tenir a la cuina ja que dóna molt de joc, i sinó sempre us la podeu menjar a l'amanida, jo la trobo molt bona.
Ingredients
-suc de fruita natural (el que vulgueu, el que us agradi més)
-10gr d'agar-agar per cada litre de suc de fruita
-la pell de la fruita sense trencar
Som-hi!
Comencem fent el suc de fruita. En el meu cas he fet servir pomelo. No només té moltes propietats sinó que el seu color rosa fa que quedi molt bonic el resultat.
Un cop tenim el suc el posem en un cassó i fem que arrenqui el bull. Un cop bulli hi afegim l'alga i remenem durant un minut fins que quedi ben dissolta. Tenim dues opcions d'agar-agar: en pols o en alga. L'equivalència de pes és la mateixa: per cada litre de suc 10 grams d'alga. De tota manera a l'envàs us indicarà les quantitats a utilitzar.
Pel recipient partim el pomelo en dos i un cop fet el suc buidem la polpa amb cura. Així ens queden dues meitats com dos bols. Podeu fer el mateix amb una taronja, una mandarina, una llimona,...
Hi posem el suc barrejat amb l'alga i ho deixem refredar a dins. Quan estigui tebi ho podem posar a la nevera.
I llestos, tallem el pomelo en forma de grills i ja tenim un snack sa, saborós i moooolt light. Ideal per persones que fan dieta, per nens, ja que no porta sucre, i per tots aquells que es vulguin cuidar. Fins i tot el meu fill de 8 mesos ho devora, és una manera diferent de que els nens mengin fruita.
Espero que us hagi agradat la idea i que ho proveu de fer.
Hola a tots i bon any!!
Després de tants dies de menjars abundants i molts excessos us porto una recepta lleugera per començar aquest 2013.
La pasta brick és molt versàtil, tant serveix per dolços com per salats, i si la feu al forn en comptes de fregir-la, és molt sana i es fa molt ràpid.
Aquest que us porto és un exemple de farcit però hi podeu posar el que més us agradi, només cal que deixeu volar la imaginació.
Ingredients (12 bricks)
-12 làmines de pasta brick
-4 ous
-2 carbassons
-2 pastanagues
-sal, pebre i orenga
-1 rovell d'ou
Som-hi!
Posem un cassó amb aigua i una mica de sal al foc, on courem els 4 ous durant 10 minuts des que l'aigua bulli.
A banda tallem les verdures a daus petits i les coem al vapor. Jo les he fet amb la vaporera del Lékué al microones. Us en vaig parlar aquí.
Un cop tenim els ous durs i les verdures cuites les barregem en un bol i les salpebrem. Jo hi he afegit orenga, que li dóna un toc molt mediterrani.
Estenem la pasta brick. En el meu cas és quadrada però també n'hi ha de rodona. Posem el farcit en.una punta, doblem tres vegades i tanquem les puntes. Així ens queda de l'estil d'un rotllet de primavera. Si us agrada més d'una altra manera ho podeu fer diferent.
Pintem els farcellets amb el rovell d'ou i els posem al forn a 180°C durant 5 minuts, just perquè la pasta quedi cruixent ja que el farcit ja és cuit.
I llestos, podem decorar amb una mica d'orenga i sèsam. Això si, s'ha de menjar calent perquè sigui cruixent!
Hola a tots,
Avui us porto un plat diferent i curiós que ha anat a parar al blog al revés de com ho fan els plats normalment: habitualment tinc els ingredients i busco una recepta però aquest cop ha estat al revés.
El meu pare em va regalar un paquet de farina de cigró i em va dir "investiga!", així que a partir d'un ingredient, he descobert un plat senzill i curiós molt conegut a la zona de la Toscana. Es tracta d'una mena de coca/quiche/no sabria ben bé com definir-la que es serveix d'entrant i té un gust molt autèntic i mediterrani.
La farina de cigró s'utilitza als països mediterranis, inclosos els àrabs. Substitueix les altres farines i té l'avantatge de no contenir gluten, així que és apte per a celíacs. Se'n fan pans, pastissos,...té un gust molt saborós i diferent al que estem acostumats. Es troba en botigues de dietètica i en alguns supermercats que tenen club gurmet. La meva ha vingut directa de Tunísia ;-)
El plat que cuinarem avui és la Cecina (chechina com es pronunciaria en italià) que prové de la Toscana, on hi ha un poble i un riu que porten el mateix nom, encara que també n'hi ha versions genoveses i sardes. És un plat amb pocs ingredients que es sol servir d'entrant i s'ha de menjar calent. Combina molt bé amb una bona copa de vi negre i unes olives.
Ingredients (per un motlle de 26cm)
-300gr de farina de cigró
-6 cullerades d'oli d'oliva verge extra
-1,5l d'aigua freda
-sal
-pebre blanc
-romaní/alfàbrega/herbes provençals per aromatitzar
Som-hi!
Posem en un bol l'aigua i hi anem afegint la farina a poc a poc i sense parar de barrejar.
Llavors hi afegim l'oli les herbes que haguem triat i la sal i ho remenem. Veureu que la barreja que en resulta és bastant líquida.
Ho deixem reposar com a mínim mitja hora (quan més reposi més bona serà).
Un cop reposada li traiem l'escuma que s'hagi format a la superfície.
Untem el motllo amb oli perquè no s'enganxi i la bolquem amb cura. Hem de vigilar que ens quedi un gruix d'un centímetre aproximadament.
L'enfornem a 220ºC fins que quedi rossa i es desenganxin les vores.
Quan ja estigui cuita espolvoregeu una mica de pebre blanc per sobre i a taula.
Hola a tots!
Avui us porto una recepta ben senzilla!!!
La témpura (tal com es pronunciaria si llegíssim del japonès) és una farina que s'utilitza sobretot en la cuina japonesa per fregir verdures i marisc.
La original sol sucar-se enuna salsa(Tentsuyu) feta abasede brou, salsade sojaisakedolçal que se liafegeixratlladurade gingebre, ratlladurade raveiespècies. Com a curiositat explicar-vos que una de les teories de l'origen de la témpura es que vindria de Portugal, a través dels jesuïtes portuguesos que van anar a Nagasaki. De fet a Portugal tenen un plat que es diu Peixinhos da horta que és sospitosament semblant.
Sigui com sigui la témpura es molt fàcil de fer i ens soluciona un àpat si l'acompanyem d'una carn o d'un peix.
Ingredients
-1 albergínia
-1 pebrot verd
-1 pebrot vermell
-2 pastanagues
-110gr de farina de tempura
-150cc d'aigua freda (de la nevera)
Som-hi!
Comencem tallant les verdures a bastonets. Si us agrada més a trossos petits també es pot fer, però a bastonets us quedarà igual que la que serveixen al restaurant japonès.
Jo he triat aquestes verdures però en podeu fer d'altres, el que és important pels japonesos és que la témpura tingui varietat cromàtica, així que barregeu colors, us quedarà molt més vistosa.
Llavors barregem la farina de témpura amb aigua ben freda en la proporció que ens indiqui la marca que haguem triat. Jo utilitzo la de Mercadona i aquesta dóna com a proporció 110gr de farina per 150cc d'aigua.
Si voleu, comenceu fent la barreja d'una proporció (110gr-150cc) i si us falta massa en torneu a fer més, d'aquesta manera us assegureu de no malgastar la farina.
En una paella posem oli abundant i l'escalfem ben calent però sempre vigilant que no se'ns cremi. Ho sabreu de seguida per l'olor que desprèn.
Un cop l'oli sigui calent suquem les verdures a la témpura i les posem a fregir. Es fan ràpid, amb un parell de minuts n'hi ha prou, gireu-les perquè es facin per totes bandes.
Una bona opció perquè quedin ben fregides és coure-les a la fregidora. No se si ho sabíeu, però encara que us sembli curiós, és molt més sa fregir en una fregidora que en poc oli a la paella, ja que els aliments a la fregidora al estar "rodejats" d'oli queden segellats de seguida i no s'empapen per dins de l'oli, mentre que a la paella, al no quedar tant ben recoberts xupen l'oli i s'han de deixar més estona en paper absorvent.
Un cop dauradeta, però no massa perquè no quedi resseca, traiem la verdura de la paella i la deixem una estona al paper absorvent perquè perdi l'oli.
I llestos, ja teniu un plat de témpura ben senzilla, suqueu-la amb salsa de soja i a gaudir. Bon profit 頂きます!
Hola a tots!
Avui us porto una recepta curiosa. No és curiosa pel procediment d'elaborar-la sinó per l'ingredient principal: els badocs.
Pels que no els conegueu els badocs són les flors del carbassó. El seu nom és molt poètic: es diuen així perquè a primera hora del matí es baden amb molta tendresa per culpa de la rosada, d'aquí el nom de badoc.
S'han de collir d'hora i es conserven uns dies a la nevera sense problema. Si teniu plantes de carbassó que sapigueu que com més flors arranqueu més flors us sotiran.
Jo en gaudeixo gràcies als meus sogres que me'ls porten de Besalú. També en trobareu al mercat i en algunes botigues de fruites i verdures, els que correu per Barcelona en trobareu a la boqueria.
Ingredients:
-badocs o flors de carbassó
-1 o 2 ous (depenent de la quantitat de badocs)
-aigua
-farina
-oli d'oliva
-sal
Som-hi!
El primer pas és netejar-los. Cal treure el cor de la flor, allà on hi ha els pistils, i deixar només els pètals.
Els passem una mica d'aigua per treure el fang o els bitxos.
D'altra banda preparem una barreja amb l'ou, la farina i l'aigua.
La quantitat de massa per l'arrebossat dependrà de la quantitat de badocs que vulgueu arrebossar. Penseu que si se us acaba en podeu preparar més, així que no patiu. Les proporcions dels tres ingredients dependran del vostre gust però us recomano posar-hi la quantitat de farina i aigua per tal que us quedi una massa de la textura d'una crema de verdures.
Suquem els badocs a la barreja i els fregim en una paella en abundant oli d'oliva.
I llestos! una recepta molt i molt senzilla però exquisida.
Us recomano que els feu just abans de menjar-los perquè l'arrebossat es panseix. Tot i que a casa si en queden d'un dia per l'altre us asseguro que volen!!! Bon profit!
