Sopa de peix

Hola a tots,

Avui us porto una recepta ideal per aquests dies de festa que venen: Nadal, Cap d'any o Reis,... però que també podeu gaudir el cap de setmana o un vespre d'aquests que fan tant fred.

La sopa de peix és típica de tot el mediterrani i s'acostuma a fer d'una manera semblant a com fem el fumet de peix. S'aprofiten els caps i les espines dels peixos, així que us animo a que quan aneu a la peixateria i compreu un peix demaneu que us guardin el cap, la cua, etc... i ho congeleu. D'aquesta manera sempre tindreu a mà peix per poder fer una bona sopa.

Hi ha moltes versions diferents: amb sofregit, sense sofregit, amb arròs, sense arròs, amb verdures, sense verdures, així que he decidit fer la meva pròpia versió, que és la que us presento i que segur que és tant bona com qualsevol de les altres.

Olivada i ben tornada! (rodolí)

Holaaaaa ja torno a ser aquí!
Després d'un estiu ben gaudit torno amb les receptes senzilles que tant us agraden.
L'olivada és una pasta d'olives, generalment feta amb olives negres tot i que en aquest recepta la farem amb verdes. S'ha de diferenciar del tapenade o garum, que a banda d'olives també porta anxoves.
És ideal per untar en pa o torrades o per amanir alguns plats i agrada a grans i petits. El més important és que les olives siguin de qualitat perquè del gust que tinguin en dependrà el resultat.

Ingredients
-100gr d'olives verdes sense pinyol
-1 cullerada sopera del suc de les olives
-un grapat més petit que el de les olives de fruits secs: festucs, cacahuets, avellanes, nous, ...
-1 dent d'all picada (opcional)

Som-hi
Comencem trinxant les olives amb un robot. Hi afegirem la cullerada d'aigua de les olives.

Llavors hi afegim els fruits secs i seguim trixant.

Finalment hi afegim l'all i piquem si és el cas.

I llestos! més fàcil impossible oi?

Penseu que si les olives són farcides d'anxova el gust serà diferent, més semblant al garum.
Ja em direu si us animeu a fer-ne.
Bon profit!

Flors de carxofa

Hola!!!
Avui us porto una guarnició de luxe i molt senzilla de fer: flors de carxofa.
Les carxofes són ideals tant per acompanyar carn com peix i, tot i que evidentment són molt més sanes al vapor o bullides, si les fregim agafen un gust excepcional.
La manera més tradicional de fregir-les és tallant-les en tires fines i així aconseguim unes xips de carxofa, però avui us porto una manera diferent de presentar-les, en forma de flor.

Ingredients

-carxofes fresques de mida mitjana
-oli d'oliva
-sal maldon


Estris

-ganivet ben esmolat
-fregidora
-paper absorbent

Som-hi!

Comencem netejant les carxofes. Hem de pelar la tija i tallar-ne la punta que es sol ennegrir. Llavors traiem les fulles més dures de la part de fora i tallem la carxofa a mitja altura, per treure'n les puntes de les fulles.

Obrim amb els dits les fulles de més en fora per donar-li aspecte de flor i llavors les posem cap per avall i les apretem perquè s'acabin d'obrir.

Escalfem la fregidora o en el seu defecte un cassó amb oli abundant.
Fregim les carxofes, d'una en una, aguantant-les cap per avall perquè no perdin la forma de flor. Un cop ja estan una mica cuites podem deixar-les i les anem girant perquè es coguin de tots els costats.

Les traiem de la fregidora i les deixem sobre paper absorbent per treure l'excés d'oli. Podem tornar a obrir-les una mica més amb els dits. Compte no us cremeu! Les salem al gust.

I llestos. Ja tenim unes boniques flors de carxofa per acompanyar els nostres plats.

Espero que us agradi la idea i que proveu de fer-la.
Bon profit!

Pipes salades de carbassa

Hola a tots!

M'estic redimint de tants dolços o sigui que avui de nou recepta salada. De fet no se ni si en podríem dir recepta, de tant fàcil que és de preparar.

Avui en dia podem trobar carbassa tot l'any, en trossos o sencera i n'hi ha a tots els supermercats, així que no tenim excusa per no preparar unes boníssimes pipes salades. Però ull! no n'abuseu que van fregides i aviat començarem l'operació bikini!!!

Ingredients

-pipes de carbassa crues

-oli d'oliva

-sal

Estris

-colador

-paper de cuina

-bol

-paella anitadherent

Som-hi!

Comencem netejant bé les pipes per treure les restes de carbassa que puguin dur enganxades.

Llavors les rentem amb aigua i les assequem bé amb un paper de cuina.

En un bol barregem un raig d'oli d'oliva i una culleradeta de sal, la proporció la podeu decidir en funció de com vulgueu de salades les pipes.

Posem les pipes dins el bol amb l'oli i la sal i les remenem bé perquè s'impregnin.

Finalment les fregim en una paella antiadherent. No hi poseu oli perquè les pipes ja en duen.

Quan estiguin daurades les retireu i les deixeu refredar.

Les podeu guardar en un pot hermètic, així es mantindran cruixents.

Espero que us agradi la recepta i que proveu de fer-la!

Bon profit!!

Pasta de full de verdures i carn

Hola a tots!
Avui una recepta fàcil i salada...per fi!!! Ho se, tinc una obsesió amb els postres, però no ho puc evitar. Així que avui per compensar saladet.
Ja hem parlat molt de la pasta de full i de la seva versatilitat però com que l'havia utilitzat sobretot per receptes dolces avui la farem amb verdures i carn.

Ingredients (2-3 persones)
-1 làmina de pasta de full fresca o congelada rectangular
-1 carbassó
-1 pebrot vermell
-250gr de carn picada
-1 ou
-sèsam


Som-hi!
Preescalfem el forn a 200ºC.
Comencem tallant les verdures a daus.

Les fregim amb oli d'oliva en una pella i quan ja estiguin força daurades i afegim la carn picada i la fem al gust, a mi m'agrada rossa. La retirem del foc i l'escorrem per treure'n el suc, sinó la pasta de full ens quedaria remullada.

Estirem la pasta de fulla i posem la barreja al centre.
Als laterals fem talls perpendiculars a la verdura, fent tires.
Tanquem les tires com a la foto, una de dalt i una de baix creuant-les.

Ho pintem amb l'ou batut i espolvorem amb sèsam per sobre.

Enfornem fins que la pasta quedi daurada i les vores es torrin una mica.
I llestos, ja podem treure del forn i servir.

Espero que us agradi la recepta i que la proveu de fer a casa.
Bon profit!

Enriquir una sopa d'hivern

Hola a tots,

Ara si que ha arribat l'hivern brrrr...i a casa no hi ha sopar d'hivern sense una sopa. Sovint és plat únic per això escric aquest post, per compartir amb vosaltres alguns trucs molt senzills per enriquir aquestes sopes i que no calgui cuinar res més.

En la meva opinió crec que hi ha tres grans maneres d'enriquir una sopa: amb carn, amb ous o amb algues.

La última opció només és vàlida quan estic sola perquè les algues a casa només són per mi, no saben el que es perden! uns tallets de kombu o wakame donen un gust boníssim a la sopa i la fan molt nutritiva...

L'opció dels ous potser és la més senzilla, es tracta de abocar un ou cru a la sopa quan faltin un parell de minuts per acabar de coure-la. Hi ha dues opcions, remenar perquè es trenqui o abocar-lo sencer. Si voleu que es trenqui i quedin trossets petits, podeu batre l'ou en un bol a banda i l'aboqueu a poc a poc a la sopa mentre no pareu de remenar. D'aquesta manera us quedaran com uns filets d'ou, una cosa així:

                                       (la foto no és meva, és de la web www.bulhufas.com)

I per últim la carn. I ara ho lligo amb la recepta que us porto. A la sopa hi queden molt bé trossets petits de carn, ja sigui esmicolada o en forma de petites mandonguilles. Us deixo un truc per aprofitar carn picada i per tenir sempre aquestes pilotilles a mà.

Ingredients

-Carn picada al vostre grust

-oli d'oliva

-Condiments (opcionals)

Estris

-Paella antiadherent

-Paper absorbent

-Paper film

Som-hi!

Condimentem la carn al nostre gust, hi podem posar sal, pebre, all, julivert, cilantre,...hi ha mil opcions. La carn picada pot ser barrejada, de porc, de vedella, de pollastre, de gall dindi,...

Agafem la carn picada i fem petites boletes d'un parell de centímetres com a molt.

Escalfem una paella amb oli d'oliva i les fregim fins que quedin ben cuites.

Les posem damunt de paper absorbent per treure l'excés d'oli.

(aquesta foto és horrible!! jajaja)

Un cop fredes col·loquem les pilotilles en un tall de paper film i les emboliquem. Un cop embolicades fem girar un extrem del paper film. Llavors fem girar un costat de la pilotilla, llavors l'altre i seguim fins a l'altra banda. Com si féssim caramels.

I us preguntareu perquè? doncs molt fàcil, si les congeleu d'aquesta manera podreu tallar les pilotilles que vulgueu, d'una en una i podreu descongelar només les que us facin falta. Això és molt còmode sobetot per persones que viuen soles o parelles. 

I llestos, quan arribi el vespre i estigueu preparant una bona sopa només caldrà obrir el congelador, agafar les pilotilles que vulgueu i abocar-les a l'olla, i passareu de tenir una sopa bona a una sopa deliciosa!

Espero que us sigui útil aquest truc.

Bon profit!

Bastonets de pasta de full

Hola a tots,
Fa moooolts dies (massa!) que no publicava una recepta. Ja se que no és excusa però necessitaria dies de 30 hores!!!
He esgarrapat uns minuts per penjar-vos una recepta d'aquelles tant senzilles però no per senzilles deixen de ser interessants.
Sabeu que la pasta de full és molt versàtil i dóna molt de joc, tant en aperitius, com plats principals com postres per això sempre m'agrada tenir-ne a la nevera. Algun dia m'atreviré a fer-ne de casolana, però de moment tiro de la de supermercat, la podeu trobar als refrigerats, sol ser al costat de les pizzes.
Aquest aperitiu que us porto és vistós i sol agradar molt, i tant sols porta 5 minuts de feina, o sigui que no teniu excusa per provar-lo de fer!

Ingredients

-1 massa de pasta de full estirada
-1 ou batut
-orenga
-pernil salat
-sèsam


Som-hi!
Comencem tallant la pasta de full a tires. Han de fer més o menys un dit d'ample i uns 25cm de llargada. Com que normalment les masses que ja venen estirades són rectangulars agafo com a mida de llargada la banda més curta.
Un cop hem tallat les tires les separem una mica perquè quan es coguin no s'enganxin entre elles, penseu que s'inflaran!
Llavors pintem les tires amb l'ou batut i les decorem amb el que més us agradi, en aquest cas jo n'he fet unes d'orenga, les altres de pernil salat d'aquell que ja ve en trossets petits, i les altres amb sèsam. Si us agraden salades podeu tirar una miqueta de sal per sobre, trobo que li dona un gust més d'aperitiu.

I llestos, les enfornem a 200ºC durants uns 5 minuts o fins que quedin una mica rosses.

Aquests bastonets tenen l'avantatge que no cal menjar-los calents per tant els podem preparar una estona abans sense problema.

Espero que us agradi la recepta i que la proveu de fer!
Bon profit!

Zurrukutuna, una sopa basca per Setmana Santa

Hola a tots!
Per Setmana Santa no s'hauria de menjar de carn i a Catalunya és molt típic substituir-la per bacallà.
Jo no sóc religiosa i normalment no segueixo aquesta costum però tenia moltes ganes de compartir aquesta recepta amb vosaltres i com que la base és el bacallà la convertirem en una recepta d'abstinència.

La zurrukutuna és una sopa típica basca d'all i bacallà. El seu nom ve de zurrupatu, xuclar en basc, i com que es tracta d'una sopa molt nutritiva trobo que va molt bé amb aquests dies de mal temps.

La recepta la vaig treure d'en Karlos Arguiñano, per mi tot un referent. Un dia us parlaré de la meva opinió sobre ell. L'he modificada una mica per fer-la més fàcil i més suau però la idea és la mateixa.

Ingredients (2 persones)

-250gr. de bacallà dessalat
-75gr. de picatostes o de pa sec
-6 grans d'all
-pimentó vermell (en el meu cas dolç però es pot utilitzar picant si us agrada)
-2 ous
-julivert picat
-1l. de brou

Som-hi!

Comencem daurant els alls en la mateixa olla on farem la zurrukutuna.
En una olla a banda escalfem el brou. En el meu cas vaig utilitzar una pastilla.

Un cop daurats els alls i afegim el pa i el remenem un parell de minuts. Llavors hi posem una cullerada de pimentó vermell, remenem i de seguida hi afegim el bacallà dessalat. No deixeu coure el pimentó perquè us amargaria.

Jo de bacallà utilitzo el de la Sirena perquè està molt ben dessalat i et permet tenir sempre bacallà al congelador "de reserva", a més surt bé de preu.

Li donem unes voltes a tot plegat i hi afegim el brou. Es tracta d'anar-lo remenant amb un batedor o una forquilla perquè volem que el pa es desfaci i no es trobin els trossos.

Ho deixem coure 20 minuts remenant-ho de tant en tant.
En aquest punt, la recepta original incorpora la polpa de tres nyores. Si voleu, podeu provar de posar-les però a mi m'agrada més sense.

Un cop passats els 20 minuts batem els dos ous en un bol i hi afegim el julivert picat.
Aquesta barreja l'anem incorporant molt a poc a poc a la sopa mentre no deixem de remenar i llestos.
Espero que la proveu i que em digueu si us ha agradat. Ja veureu quina oloreta us farà la cuina!

Bon profit i bona Setmana Santa!

Bricks amb ou i verdures al vapor

Hola a tots i bon any!!
Després de tants dies de menjars abundants i molts excessos us porto una recepta lleugera per començar aquest 2013.

La pasta brick és molt versàtil, tant serveix per dolços com per salats, i si la feu al forn en comptes de fregir-la, és molt sana i es fa molt ràpid.

Aquest que us porto és un exemple de farcit però hi podeu posar el que més us agradi, només cal que deixeu volar la imaginació.

Ingredients (12 bricks)
-12 làmines de pasta brick
-4 ous
-2 carbassons
-2 pastanagues
-sal, pebre i orenga
-1 rovell d'ou

Som-hi!
Posem un cassó amb aigua i una mica de sal al foc, on courem els 4 ous durant 10 minuts des que l'aigua bulli.
A banda tallem les verdures a daus petits i les coem al vapor. Jo les he fet amb la vaporera del Lékué al microones. Us en vaig parlar aquí.

Un cop tenim els ous durs i les verdures cuites les barregem en un bol i les salpebrem. Jo hi he afegit orenga, que li dóna un toc molt mediterrani.

Estenem la pasta brick. En el meu cas és quadrada però també n'hi ha de rodona. Posem el farcit en.una punta, doblem tres vegades i tanquem les puntes. Així ens queda de l'estil d'un rotllet de primavera. Si us agrada més d'una altra manera ho podeu fer diferent.

Pintem els farcellets amb el rovell d'ou i els posem al forn a 180°C durant 5 minuts, just perquè la pasta quedi cruixent ja que el farcit ja és cuit.
I llestos, podem decorar amb una mica d'orenga i sèsam. Això si, s'ha de menjar calent perquè sigui cruixent!

Espero que us agradi i que ho proveu de fer.

Bon profit!

Cecina, típica de la Toscana

Hola a tots,
Avui us porto un plat diferent i curiós que ha anat a parar al blog al revés de com ho fan els plats normalment: habitualment tinc els ingredients i busco una recepta però aquest cop ha estat al revés.
El meu pare em va regalar un paquet de farina de cigró i em va dir "investiga!", així que a partir d'un ingredient, he descobert un plat senzill i curiós molt conegut a la zona de la Toscana. Es tracta d'una mena de coca/quiche/no sabria ben bé com definir-la que es serveix d'entrant i té un gust molt autèntic i mediterrani.

La farina de cigró s'utilitza als països mediterranis, inclosos els àrabs. Substitueix les altres farines i té l'avantatge de no contenir gluten, així que és apte per a celíacs. Se'n fan pans,  pastissos,...té un gust molt saborós i diferent al que estem acostumats. Es troba en botigues de dietètica i en alguns supermercats que tenen club gurmet. La meva ha vingut directa de Tunísia ;-)

El plat que cuinarem avui és la Cecina (chechina com es pronunciaria en italià) que prové de la Toscana, on hi ha un poble i un riu que porten el mateix nom, encara que també n'hi ha versions genoveses i sardes. És un plat amb pocs ingredients que es sol servir d'entrant i s'ha de menjar calent. Combina molt bé amb una bona copa de vi negre i unes olives.

Ingredients (per un motlle de 26cm)

-300gr de farina de cigró
-6 cullerades d'oli d'oliva verge extra
-1,5l d'aigua freda
-sal
-pebre blanc
-romaní/alfàbrega/herbes provençals per aromatitzar

Som-hi!

Posem en un bol l'aigua i hi anem afegint la farina a poc a poc i sense parar de barrejar.

Llavors hi afegim l'oli les herbes que haguem triat i la sal i ho remenem. Veureu que la barreja que en resulta és bastant líquida.

Ho deixem reposar com a mínim mitja hora (quan més reposi més bona serà).
Un cop reposada li traiem l'escuma que s'hagi format a la superfície.

Untem el motllo amb oli perquè no s'enganxi i la bolquem amb cura. Hem de vigilar que ens quedi un gruix d'un centímetre aproximadament.
L'enfornem a 220ºC fins que quedi rossa i es desenganxin les vores.
Quan ja estigui cuita espolvoregeu una mica de pebre blanc per sobre i a taula.

Espero que us agradi i que la proveu de fer.

Bon profit!