Papas arrugadas amb mojo picón

Hola!

Torno amb una recepta de les que vaig preparar per posar a prova la Sal Costa Alta Cocina, tal i com us explicava al post del salmó a la sal aquí.

Les papas arrugadas són típiques de Canàries i s'acompanyen d'una salsa que s'anomena mojo i que pot picar (el vermell) o no (el verd). Els canaris autèntics diuen que s'han de menjar amb pell per tant e que fan és netejar-les molt bé amb un raspall.

Sabeu quin és l'origen de que siguin salades per fora? perquè típicament es bullien les patates amb l'aigua del mar! curiós oi? avui en dia la millor manera de fer-ho és amb sal marina però m'agradaria bullir-ne un dia amb aigua de mar per veure què passa...Queda pendent!

Salmó a la sal amb pebre i romaní

Hola!

Ja fa temps que estic insctita al portal Trnd España. Es tracta d'una web on les marques donen a provar diferents productes als usuaris escollits. Només cal omplir una sèrie de qüestionaris per tal que et puguin classificar i un cop sorgeix "un repte" en el que encaixes t'hi conviden. Jo ja hi he participat en un parell d'ocasions, tal com us havia explicat en aquesta entrada sobre la llet ATO. Ara estic participant en un projecte per conèixer millor la Sal Costa Alta Cocina, la gruixuda per cuinar.

He preparat un parell de receptes i haig de dir amb tota sinceritat que la sal respon molt bé: té el punt just de salabror i fa una crosta molt ben feta. La primera recepta que he preparat i que avui us explico és salmó a la sal. Fins ara, quan havia cuinat un peix a la sal sempre ho havia fet amb peixos sencers, és a dir, que tinguéssin pell per les dues bandes, amb el salmó era la primera vegada que ho feia amb un llom (amb pell només per una banda) i la veritat és que el resultat m'ha agradat. Aquí el teniu:

Magdalenes de plàtan

Hola a tots,

Després de diverses receptes salades ja en tocava una de dolça!
Sovint a casa queden plàtans ennegrits, o que no tenen l'aspecte gaire temptador. Aquesta recepta que us porto avui és perfecta per aprofitar-los i donar-los servei un cop són massa madurs.
Les magdalenes de plàtan són denses i tenen aquell regust de sa que fa que no ens sentim malament si caiem en la temptació (repetidament)...jejeje.

Carpaccio d'ous de reig i el Vol Gastrònomic

Hola a tots,
Després de les emocions del sorteig del lot de llibres torno amb un post especial.
Fa unes setmanes vaig poder viure l'experiència d'un àpat al Vol Gastrònomic de Girona. Pels que no coneixeu el projecte podeu llegir-ne més aquí.

No vull entrar a discutir si la gestió que va fer l'ajuntament de Girona amb el projecte va ser correcte o no,  per mi el que està clar és que el projecte és capdavanter en un nou format per explicar la cuina de les nostres terres. Permet interectuar amb els cuiners, aprendre, amarar-se de tots els coneixements i productes que ens presenten i valorar molt més la gastronomia del lloc on vivim.

Nosaltres vam triar en Toni Vallory, reconegut xef però curiosament sense restaurant, és un "cul de mal seient" podríem dir. Per això el Vol era la oportunitat perfecte per tastar la seva cuina. I vam encertar de ple: gran comunicador, ens va parlar dels productes de temporada i de les tècniques que utilitzava. A més, per casualitats de la vida, aquella nit li feia de pinxe un bon amic, en Josep Campmajó. Qui sap, potser gràcies a ell començarà un cicle de pinxes-no cuiners-però aficionats a la cuina. Si és així ho dic per aquí ben alt: JO VULL VENIR!!!