Guanyador del sorteig del lot de llibres

Una entrada molt breu per anunciar-vos que ja tenim el guanyador del lot de llibres:

De moment no hem pogut confirmar amb en Guillermo que hagi compartit públicament el sorteig així que si no fos el cas o no ho podem confirmar abans de demà dia 26/09/2014 a les 11:00 la guanyadora passarà a ser la Lola Martínez Sala.

Moltes gràcies a tots per participar, veient la bona acollida que ha tingut el sorteig us prometo que en farem més!!

I no us perdeu la propera entrada que també serà molt especial i vindrà acompnyada d'una recepta del producte de temporada estrella: els bolets!

Salsa d'eruga, nova secció i un concurs!

Holaaaa

Avui vinc ben carregada de contingut!

Us porto una recepta molt especial, ja que serà la primera en inaugurar la secció "llibres de cuina" que podreu trobar al lateral, i on us aniré comentant llibres de cuina que m'hagin semblat interessants, això si, sempre explicant-vos una recepta que hi pugueu trobar a dins.

I per inaugurar la secció els amics de l'editorial Viena han tingut l'amabilitat de cedir-me un lot de llibres que poden ser vostres. Només heu d'apuntar-vos al sorteig que he habilitat a facebook aquí i compartir-ho públicament amb els vostres amics.

I per començar la secció de llibres no podia fer-ho més acord amb els moment que vivim que amb "La cuina del 1714" d'en Jaume Fàbrega. Haig de confessar que d'entrada em feia recança perquè he provat altres vegades de cuinar receptes antigues i el resultat mai m'ha acabat de convèncer, solen ser receptes agredolces, amb sabors als que no estem acostumats. Al començar a fullejar el llibre em vaig adonar que en aquest, en canvi, hi trobava moltes receptes que em criaven l'atenció com el bacallà amb mel, l'ànec a la cassola o l'aigua de llimona. Però per sobre de totes una em va cridar l'atenció: salsa d'eruga. Com?? d'eruga? ara faré de bruixa vaig pensar...res més lluny! l'eruga és la ruca, o com explica el llibre, la mal coneguda rúcula, us l'haureu de comprar per saber perquè... (o guanyar el sorteig!). 

Així que m'he decidit a provar la recepta però ah! sorpresa! com en tots els llibres antics no hi ha mides, aquestes que us proposo són les que jo he considerat. És una salsa més aviat dolceta, que lliga molt bé amb peix o carns blanques, tot i que jo la vaig provar de posar a la pasta i trobo que també hi queda molt bé. Us deixo la recepta del llibre per si us fa gràcia veure'n l'estil:

Ingredients
-50gr de ruca
-3 rajolins de vinagre
-5 anous pelades
-mitja culleradeta de gingebre en pols
-1 culleradeta de canyella en pols
-1 clau d'olor
-1 pessic de pebre
-5 culleradetes de mel

Som-hi
Comencem picant la ruca amb un ganivet.

Llavors la posem en un drap de fil, o en el meu cas un mocador blanc que faig servir només per cuinar.

Es podrien utilitzar els saquets de silicona que serveixen per escaldar però jo he preferit fer-ho el més fidel possible a la recepta antiga.
Tanquem el saquet i el posem en aigua bullint durant un minut.

El traiem, escorrem l'aigua i aboquem la ruca escaldada al morter.

Axafem la ruca amb la mà de morter i anem afegint a poc a poc tres rajolins de vinagre. L'objectiu és que quedi amarat, no xop, per tant si hi ha massa líquid millor treure'l.

Un cop ben axafat hi afegim les anous i ho anem barrejant fins que ens quedi una massa ben fina.

Llavors serà el moment d'afegir-hi les espècies i la mel.
I llestos, ja la teniu a punt per acompanyar els vostres plats. Ja em direu què us sembla el gust.

Recordeu apuntar-vos al sorteig, molta sort!

Olivada i ben tornada! (rodolí)

Holaaaaa ja torno a ser aquí!
Després d'un estiu ben gaudit torno amb les receptes senzilles que tant us agraden.
L'olivada és una pasta d'olives, generalment feta amb olives negres tot i que en aquest recepta la farem amb verdes. S'ha de diferenciar del tapenade o garum, que a banda d'olives també porta anxoves.
És ideal per untar en pa o torrades o per amanir alguns plats i agrada a grans i petits. El més important és que les olives siguin de qualitat perquè del gust que tinguin en dependrà el resultat.

Ingredients
-100gr d'olives verdes sense pinyol
-1 cullerada sopera del suc de les olives
-un grapat més petit que el de les olives de fruits secs: festucs, cacahuets, avellanes, nous, ...
-1 dent d'all picada (opcional)

Som-hi
Comencem trinxant les olives amb un robot. Hi afegirem la cullerada d'aigua de les olives.

Llavors hi afegim els fruits secs i seguim trixant.

Finalment hi afegim l'all i piquem si és el cas.

I llestos! més fàcil impossible oi?

Penseu que si les olives són farcides d'anxova el gust serà diferent, més semblant al garum.
Ja em direu si us animeu a fer-ne.
Bon profit!

Un camió de bombers, una coca de taronja i bones vacances!

Diumenge va ser el segon aniversari d'en Quim i va ser l'oportunitat perfecte per rescatar el fondant i posar-me a treballar. A ell li encanten els bombers així que em vaig decidir per un camió de bombers. Després de mirar i remirar per Google i Pinterest i de trobar moltes plantilles vaig decidir tirar pel dret i fer-lo a la meva manera.

Vaig fer una coca de taronja. El farcit de melmelada de prunes casolana i coberta de ganache de xocolata negra. Finalment la vaig cobrir amb fondant i li vaig fer alguns detalls.

I aquí aprofito per parlar-vos de la coca. Es tracta d'una recepta que vaig treure de la Georgia de Puckycakes amb qui fa temps hi vaig fer un curs de cantos perfectes i cobertura de fondant, molt recomanable si esteu començant o, si com jo, sou autodidates i us falten alguns trucs.

La coca de taronja originalment es fa tota en una batedora però jo com que en faig quantitats més grans i no m'hi cabria trituro la taronja amb el turmix i llavors la poso a la barreja. És una coca molt fàcil de fer i com que porta taronja sencera amb pell i tot el gust és molt intens.

Us deixo algunes fotos del camió i aprofito per desitjar-vos bones vacances, ens veiem al setembre!

Evacuinera al Gastropíndoles de La Xarxa

Holaaaaa
Avui no porto recepta, porto una notícia!
Aquesta setmana em podeu escoltar cada dia al Gastropíndoles de La xarxa Ràdio que presenta en Jordi Àvila.
Cada migdia, a les 12:30 us explicaré una recepta per aquest estiu.
Us espero!!!

I per si no em podeu esocltar les receptes que explicaré són aquestes:

Polos de taronja i pastanaga
Muffins de maduixa
Melmelada de prunes
Coca de pastanaga
Bricks de plàtan

Bon profit!

Imprimir les receptes!

Hola!!!
Una entrada sense recepta només per comentar-vos que a partir d'avui ja podeu imprimir les receptes de manera més fàcil.

Al final de cada entrada veureu un botó verd com aquest, on diu Print PDF:

Si el cliqueu se us obrirà una finestra com la que us ensenyo

Veureu que a dalt de tot teniu diferents opcions com escollir si voleu imprimir les imatges o no, si ho voleu guardar en pdf o el tamany en el que voleu imprimir per exemple.

A més deixa constància del link, molt útil per si més endavant voleu tornar a recuperar la recepta.

Espero que aquesta nova utilitat us ajudi a tenir les receptes a mà i que no pareu de cuinar!!!!

Canelons per principiants (o mandrosos)

No se ni com demanar perdó...porto una eternitat sense escriure cap post i no tinc excusa així que si us sembla deixem les disculpes a una banda i us compenso amb el que us dec: un bon post, fàcil i de resultat mmmmmmm.....

Fa molt poc que vaig conèixer la pasta per canelons que es cou directament al forn i haig de dir que em va quedar una cara entre fascinada i escèptica. Es tracta d'uns tubs de pasta precuita que només s'han d'omplir i coure a la safata del forn. Aquesta és la capsa:

Veureu que la meva està escrita en àrab perquè me l'han portada de Tunísia, allà és molt comuna i moooolt barata, però he fet recerca i he vist que la marca Barilla la comercialitza a diversos establiments aquí, entre ells al Corte Inglés, i també el LIDL en té una de marca blanca.

Haig de dir que un cop feta la recepta m'ha sorprès gratament. La pasta ha quedat perfecta, ni massa tova ni massa dura i el resultat és més que acceptable. Com que és una pasta molt versàtil la podeu farcir del que vulgueu. Això si, només hi ha un requisit: napar els canelons amb alguna salsa, ja sigui beixamel, salsa de tomata,...o com en el meu cas samfaina, perquè la pasta es cou amb l'escalfor i la humitat de la salsa.
Per tant, ja veieu que les possibilitats són infinites, només heu de trobar la pasta i a jugar!

Ingredients
-Pasta per canelons directa al forn
-samfaina (casolana o comprada)
-4 llaunes de tonyina amb tomata
-un grapat d'olives verdes sense pinyol
-formatge ratllat

Som-hi!

Comencem preparant el farcit. En aquest cas he triat tonyina amb tomata i olives verdes perquè al ser estiu entra millor una barreja més fresca i també perquè lliga amb la samfaina. Piquem les olives i ho barregem tot bé.

Un cop llest el farcit posem mantega a la safata, les terrines o plats de ceràmica on fareu els canelons. (no jutgeu el meus plats, d'això se'n diu reciclar i reutilitzar jajaja).

Farcim els canelons amb una cullereta i els anem posant a la safata. Veieu que són un tub? són més aviat durs així que vigileu de no apretar massa per no trencar-los. Us deixo una imatge d'internet dels canelons sols perquè em vaig oblidar de fer foto al "tub".

Napem (cobrim) els canelons amb la samfaina. Podeu utilitzar una samfaina casolana com en el meu cas, per això es veuen tant bé els trossos de verdures o una de preparada, n'hi ha de naturals que són molt bones.

Posem el formatge ratllat i ho coem al forn durant 40 minuts a 200ºC.

Els primers 30 minuts amb escalfor només a baix i els últims 10 a dalt i a baix perquè quedin rossos. Si els féssim tota l'estona amb esclafor a dalt i a baix el formatge quedaria cremat.

I llestos!

Fan bona pinta no? doncs de gust encara és millor!
I podreu fer el fatxenda davant la mare o la sogra de que feu uns canelons en 45min!
Ja em direu si heu aconseguit trobar la pasta així podrem avisar a la resta de lectors que vulguin fer la recepta, i també si heu provat de cuinar-la.
Bon profit!

Flors de carxofa

Hola!!!
Avui us porto una guarnició de luxe i molt senzilla de fer: flors de carxofa.
Les carxofes són ideals tant per acompanyar carn com peix i, tot i que evidentment són molt més sanes al vapor o bullides, si les fregim agafen un gust excepcional.
La manera més tradicional de fregir-les és tallant-les en tires fines i així aconseguim unes xips de carxofa, però avui us porto una manera diferent de presentar-les, en forma de flor.

Ingredients

-carxofes fresques de mida mitjana
-oli d'oliva
-sal maldon


Estris

-ganivet ben esmolat
-fregidora
-paper absorbent

Som-hi!

Comencem netejant les carxofes. Hem de pelar la tija i tallar-ne la punta que es sol ennegrir. Llavors traiem les fulles més dures de la part de fora i tallem la carxofa a mitja altura, per treure'n les puntes de les fulles.

Obrim amb els dits les fulles de més en fora per donar-li aspecte de flor i llavors les posem cap per avall i les apretem perquè s'acabin d'obrir.

Escalfem la fregidora o en el seu defecte un cassó amb oli abundant.
Fregim les carxofes, d'una en una, aguantant-les cap per avall perquè no perdin la forma de flor. Un cop ja estan una mica cuites podem deixar-les i les anem girant perquè es coguin de tots els costats.

Les traiem de la fregidora i les deixem sobre paper absorbent per treure l'excés d'oli. Podem tornar a obrir-les una mica més amb els dits. Compte no us cremeu! Les salem al gust.

I llestos. Ja tenim unes boniques flors de carxofa per acompanyar els nostres plats.

Espero que us agradi la idea i que proveu de fer-la.
Bon profit!