L'estoig de vapor de Lékué

Hola a tots!
Ara feia molt que no us portava un post sobre els estris imprescindibles a la meva cuina.
Ja fa un parell d'anys en va entrar un que s'ha convertit en imprescindible i per això us en vull parlar: l'estoig de vapor de Lékué.

A casa en tenim dos de mida individual i els utilitzem moltíssim.
Us explico una mica el funcionament:

Es tracta d'un estoig de silicona que tanca molt bé i permet coure al vapor tant al forn com al microones. Reconec que nosaltres l'utilitzem quasi sempre al microones perquè permet fer receptes saludables en molt poc temps.
Els aliments es couen en el seu propi suc i com que està tancat hermèticament no perd els gustos.

Una altra de les avantatges que té és que es pot posar al rentavaixelles. A més, la silicona no agafa olors, així que un dia pots fer peix i al següent verdura i no has de patir perquè faci cap olor.

A la web de Lékué hi ha un vídeo sobre el seu funcionament: http://www.youtube.com/watch?v=iharxDnblEE&feature=player_embedded

Per trobar-li una pega potser us podria semblar que 20€ per l'estoig individual és un pèl car, però us asseguro que li donareu rendiment. A més, és una bona idea de regal.

Jo tinc pendent comprar-me el llibre de receptes perquè reconec que li podria treure encara molt més suc a l'estoig, sempre acabo fent les mateixes receptes....

I com que aquest és un blog de receptes us en proposo una de molt senzilla que nosaltres fem sovint:

Truita de carbassó

Ingredients: (per una persona)
-2 ous
-mig carbassó
-sal

Som-hi!
Tallem el carbassó a daus petits i el posem al estoig de vapor. El tanquem i el posem al microones uns 5 minuts (sense oli).
Llavors batem els ous i els afegim al carbassó. Si voleu hi podeu posar un pessic de sal. Tanquem l'estoig i el posem al microones 2 minuts.

I llestos! tenim una boníssima truita de carbassó sense fregir, sense embrutar i el més important: en 7 minuts!!!

Espero que us sembli útil aquest estri i si el teniu a casa i feu receptes curioses m'encantarà que me les feu arribar per provar-les.

Bon profit!

Melmelada de prunes

Hola a tots,
Després d'una pausa obligada per la meva recent maternitat torno a posar-me al dia amb el blog i us prometo que tornaré a la rutina ben aviat.
Avui us deixo una recepta que reconec que no havia preparat mai abans i de la qual el resultat ha estat sorprenent!
Aquest any ha estat un any de moltes prunes i ja sabeu que quan surten, venen totes de cop, així que vaig decidir provar de fer melmelada, d'aquesta manera en tindríem per l'hivern. El procés és ben fàcil i el gust és boníssim. Jo us la proposo de prunes però la podeu fer de qualsevol altra fruita que us agradi. Només caldrà que us assabenteu de quanta llimona o pectina necessiteu, ja que cada fruita té una quantitat de pectina diferent.

Ingredients
2kg de prunes
800gr de sucre per kilo de fruita
50gr de suc de llimona o pectina

Som-hi!
Comencem rentant, partint les prunes per la meitat i traient-ne el pinyol.
Jo no les he pelat perquè m'agrada trobar trossos de fruita a la melmelada però si us agrada més fina les podeu pelar.

Les posem en una olla amb el sucre i ho deixem una hora a la nevera perquè macerin.
Hi ha dues versions de melmelada: la que he fet jo que és 1kg de fruita=800gr de sucre i una altra que és 1kg de fruita =1kg de sucre. Jo prefereixo la primera perquè no queda tant dolça, queda al punt just entre dolçor i acidesa.

Un cop passada l'hora a la nevera les posem al foc. Al cap d'uns tres quarts d'hora hi afegim el suc de la llimona. El suc substitueix la pectina, que és el que dóna textura a la melmelada. La pectina es pot comprar en herboristeries. Un pot de 100 gr val uns 20€ així que jo l'he substituïda per la llimona. Potser tarda una estona més a agafar la textura però us estalviareu uns calers!

Continueu coent la melmelada a foc lent i remenant de tant en tant durant un parell d'hores o fins que agafi la textura adequada. No us espanteu si al principi és molt líquida, us prometo que us agafarà la textura adequada.

La deixem refredar mentre esterilitzem els pots. Per fer-ho els posem a bullir oberts durant 5 minuts. Les tapes també els hi posem.
Un cop refredada la melmelada la posem als pots i els tanquem.

Per tal que ens durin força temps els podem tancar al buit. Per fer-ho els posem al bany maria, amb aigua fins per sota la tapa durant uns 20 minuts aprox. D'aquesta manera ens duren entre 1 i 2 anys al rebost.
Podeu posar un drap al cul perquè el vidre no piqui a l'olla. Sobretot feu-ho si els tanqueu al buit amb l'olla exprés, com en el meu cas. Si ho feu ai´xi només us calen 5 minuts.

I llestos, ja tenim una melmelada boníssima i casolana que us anirà molt bé per esmorzar amb torradetes o per acompanyar carns, formatges, foie,...

Espero que la proveu de fer i que aquest hivern pugueu gaudir d'una deliciosa torrada amb melmelada a la vora del foc.
Bon profit!

Badocs arrebossats

Hola a tots!
Avui us porto una recepta curiosa. No és curiosa pel procediment d'elaborar-la sinó per l'ingredient principal: els badocs.

Pels que no els conegueu els badocs són les flors del carbassó. El seu nom és molt poètic: es diuen així perquè a primera hora del matí es baden amb molta tendresa per culpa de la rosada, d'aquí el nom de badoc.

S'han de collir d'hora i es conserven uns dies a la nevera sense problema. Si teniu plantes de carbassó que sapigueu que com més flors arranqueu més flors us sotiran.
Jo en gaudeixo gràcies als meus sogres que me'ls porten de Besalú. També en trobareu al mercat i en algunes botigues de fruites i verdures, els que correu per Barcelona en trobareu a la boqueria.

Ingredients:
-badocs o flors de carbassó
-1 o 2 ous (depenent de la quantitat de badocs)
-aigua
-farina
-oli d'oliva
-sal

Som-hi!
El primer pas és netejar-los. Cal treure el cor de la flor, allà on hi ha els pistils, i deixar només els pètals.

Els passem una mica d'aigua per treure el fang o els bitxos.

D'altra banda preparem una barreja amb l'ou, la farina i l'aigua.

La quantitat de massa per l'arrebossat dependrà de la quantitat de badocs que vulgueu arrebossar. Penseu que si se us acaba en podeu preparar més, així que no patiu. Les proporcions dels tres ingredients dependran del vostre gust però us recomano posar-hi la quantitat de farina i aigua per tal que us quedi una massa de la textura d'una crema de verdures.

Suquem els badocs a la barreja i els fregim en una paella en abundant oli d'oliva.

I llestos! una recepta molt i molt senzilla però exquisida.

Us recomano que els feu just abans de menjar-los perquè l'arrebossat es panseix. Tot i que a casa si en queden d'un dia per l'altre us asseguro que volen!!!
Bon profit!

Polos de taronja i pastanaga

Hola a tots!
Avui us porto la que crec que és la recepta més fàcil que hem fet al blog.
Fa calor i a tots ens agrada refrescar-nos amb un polo però perquè no fer-ho d'una manera sana, natural, i a punt sempre que et vingui de gust? A més divertida de fer amb els nens ara que tenen vacances i aconseguirem que mengis pastanagues sense que se n'adonin.
Doncs som-hi, a fer polos!

Ingredients (uns 10-12 polos)


-el suc de 6 taronges
-1/2kg de pastanagues
-colorant alimentari (opcional)

Som-hi!

Primer pelem les pastanagues.

Llavors les piquem amb una picadora fins que quedi una pasta. Jo ho faig així perquè es noti la pastanaga quan et menges el polo, però també es podria fer amb liquadora, llavors ens quedaria una barreja totalment líquida.

Fem el suc de les 6 taronges.

Barregem el suc i les pastanagues picades.

Llavors dividim la barreja en dues parts i a una li posem colorant alimentari, en el meu cas de color vermell, però podeu jugar amb els colors que vulgueu. Si voleu fer vàries capes de colors només cal que deixeu que es congeli una mica la primera per afegir-hi la segona, i així successivament. Però alerta que heu de pensar a posar-hi el pal! Aquesta fase dels colors és opcional, es tracta de donar-li un aire més divertit i diferent als polos.

Omplim els motlles de gelat amb la barreja taronja fins la meitat. Els meus motlles són de l'outlet de Lekue i tenen forma de vaixell. No se si coneixeu l'outlet de Lekue però val la pena anar-hi donant una ullada perquè a vegades hi ha coses molt interessants! Per exemple aquests motlles de gelat em van costar només 5,95€! Hi podeu accedir aquí. Sinó en trobareu de totes formes i mides en botigues de menatge, botigues de xinesos, etc.

Llavors els acabem d'omplir amb la barreja vermella vigilant d'abocar-ho a poc a poc perquè no es barregin. Va bé deixar uns 5-6 mm sense omplir perquè no vessin.

Els posem al congelador. S'hi han d'estar mínim tres hores perquè quedin ben presos. 
I llestos! ja tenim els nostres polos preparats per fer-nos passar la calor i aportar-nos vitamines.
A més, com que porten pastanaga ens ajudaran a posar-nos morenos!

Bon profit!!

Nota: els meus polos no porten sucre. A nosaltres ens agrada que es noti l'acidesa de la taronja, però si voleu que siguin dolços només caldria que preparéssiu un almívar (aigua i sucre a foc baix) i ho incorporéssiu a la barreja de la taronja i la pastanaga.

Donuts casolans

Hola a tots,
Avui us porto una recepta no de 10, d'11!!!
Us haig de dir que tenia les meves reserves de com quedaria el resultat final però us asseguro que val la pena!
Els donuts tenen un gust molt peculiar i una esponjositat que els fa únics i amb aquesta recepta podeu estar tranquils que us quedaran com els de compra, no millor: com els de la pastisseria!
Així doncs comencem:

Ingredients: (per uns 30 donuts)

-500gr de farina de força
-2 sobres de llevat sec de pa (no tipus Royal)
-80gr de sucre
-250gr de llet tèbia
-1 ou
-40gr de mantega
-5gr de sal
-Cardamom
-La pell d'una taronja ratllada
-Oli de girasol

Per la glasa:
-2 cullerades de mantega
-sucre glacé (o sucre de llustre)
-3 cullerades d'aigua

Per la xocolata:
-1 tauleta de xocolata especial per fondre

Som-hi!

Comencem barrejant en un bol la farina, el sucre, el llevat i la sal. Sobretot poseu el llevat en una cantonada perquè toqui el mínim possible el llevat.

 
Ratllem la pell d'una taronja i xafem al morter uns grans de cardamom. Els grans de cardamom s'han d'obrir amb un ganivet i només aixafar-ne el contingut de dins. El cardamom li donarà als donuts aquest sabor tant especial que tenen. En podreu trobar a l'Hipercor o al club del gourmet del Corte Inglés. Ho afegim tot a la barreja.

Un cop barrejat hi afegim la llet i l'ou i removem. Us aconsello una eina de silicona.

 Tot i que us sembli que la massa encara està enganxosa ja la podeu volcar a sobre d'una superfície per treballar-la.
L'amassem una bona estona. Al principi us semblarà impossible que deixi d'enganxar-se però us prometo que ho farà. Si esteu molt desesperats poseu una miqueta de farina, però si ho podeu evitar-ho millor perquè quanta més farina més secs quedaran.

 Quan ja estigui amassada hi afegim la mantega. Recordeu fer servir la tècnica de posar la mantega al mig de la massa i anar-la tancant com vam fer a la coca de Sant Joan.
Un cop ben amassada la deixem llevar una hora tapada amb un drap. L'hora és orientativa, el més important es que dobli el volum.

Un cop llevada la massa l'estirem amb un corró fins que quedi d'un gruix d'1,5cm més o menys.
Ara donarem forma als donuts. Us recomano tenir a punt un paper de forn o una safata de silicona per anar col·locant els donuts quan els hàgiu tallat.
Per fer els donuts necessiteu dues eines molt especials: una tapa de Cola-Cao i un tap d'ampotlla d'aigua! ;-) No us trenqueu el cap buscant motllos perquè amb aquests dos estris, que estan a totes les cuines, aconseguireu una bona mida de donuts, una mica més petits que el de compra però ideals per fregir-los.

 Un cop tallats els donuts els anem col·locant al paper de forn i els deixem llevar una hora.

 Un cop llevats és hora de fregir-los.

Poseu oli de girasol abundant en una paella. L'oli no ha de ser ni molt calent (es cremarien de seguida per fora i quedarien crus per dins) ni molt fred (es desfarien i perdrien la forma).

 Un cop fregits els anem posant sobre paper absorbent. He vist receptes on els couen al forn però jo no m'he atrevit. A la propera potser ho provo.

 Llavors preparem les cobertures. Jo n'he fet la meitat de glasa i l'altra meitat de xocolata.
La glasa és aquell sucre tant característic que tenen els donuts per sobre. Per fer-la desfem la mantega al microones i hi afegim dues cullerades de sucre glacé (o sucre de llustre) i tres cullerades d'aigua. Un cop barrejat hi anem afegint sucre glas fins que ens quedi una textura densa i enterbolinada.

 Llavors ja podem pintar els donuts amb un pinzell. Sigueu abundants, ho agraireu quan us els mengeu.

 Per fer la xocolata seguiu les instruccions de la vostra tauleta. En el meu cas (xocolata negra fondant del Mercadona) l'he desfet al microones en un bol sense afegir-hi nata, així queda més negra i no tant dolça.
Un cop desfeta la xocolata anem banyant els donuts dins el bol. Vigileu que la xocolata és calenta. Us recomano que manipuleu els donuts amb dues culleretes.

Deixem refredar i quan la massa estigui freda els posem a la nevera perquè la xocolata quedi presa.
Aquests donuts són boníssims acabats de fer però us deixo un truc per fer-los durar: congeleu-los d'un en un embolicats amb paper film.
Quan us els vulgueu menjar els traieu una estona abans. Si són de sucre els podem descongelar a temperatura ambient, si són de xocolata descongeleu-los a la nevera perquè no es desfaci la xocolata.
D'aquesta manera podreu gaudir d'aquests donuts boníssims sempre que vulgueu!
Espero que us animeu a fer-los i que m'expliqueu com us han quedat.
Bon profit!

P.D. perdoneu la qualitat de les fotos però vaig fer la recepta al vespre i la llum era dolentíssima.

Coca de Sant Joan

Hola a tots,
Com no podia ser d'una altra manera avui us porto la recepta de la coca que regnarà dissabte: la coca de Sant Joan.
Ja l'havia provada de fer altres anys però aquesta vegada he tingut el privilegi de disposar de la recepta de la fantàstica cuinera Ada Parellada. Segurament molts la coneixereu perquè és molt activa i participa en diferents mitjans de comunicació. Jo us recomano que visiteu el seu restaurant Semproniana, no us decebrà! A més podeu visitar el seu blog on explica coses molt interessants, fa entrevistes, penja receptes,...el podeu veure aquí.
El meu repte per aquest any era que no em quedés seca, que és el principal problema que tenen aquest tipus de coques quan les fas a casa.
Així doncs anem per feina!

Ingredients (per dues coques mitjanes o una de grossa)


-500gr de farina de força
-200gr de llet
-100gr de sucre
-120gr de mantega
-1 ou
-60gr de llevat premsat
-10gr de sal
-la pell ratllada d'una llimona
-la pell ratllada d'una taronja
-20gr d'aigua de tarongina, anís o rom

Som-hi!
Comencem barrejant la farina, la sal, el sucre, el llevat, les ratlladures, l'anís (en el meu cas), l'ou i la llet.
La llet l'anirem afegint a poc a poquet per anar amorosint la massa.

S'ha de pastar uns 15 minuts a màquina (si en teniu) i una mitja hora a mà. Aquesta part del procés és la més important perquè quedi una coca ben esponjosa.

Quan ja l'hagueu pastat hi anirem afegint a poc a poc la mantega. No la poseu que sigui molt tova perquè us engreixarà molt la massa. El meu truc per afegir-la és que l'aneu incorporant com en la foto. La poseu al mig i aneu tancant la massa, d'aquesta manera no se us enganxarà tant a les mans.

Us aconsello que durant tot el procés de pastat tingueu un bol amb farina ben a prop per anar-ne agafant sense fer merder, així la pasta no s'enganxa a les mans.
De tota manera us aviso que aquest pas és una mica desesperant perquè quan ja has aconseguit que la massa no s'enganxi és com tornar a començar...però val la pena!
Un cop incorporada la mantega deixem llevar 15 minuts.
Dividim en dos la massa, l'estirem i la deixem llevar una hora. Tapeu-ho amb un drap i així llevarà millor.

Llavors ja podrem decorar. La pintem amb ou batut i hi podem posar fruites confitades, pinyons, crema o sucre remullat.

A casa la crema me la tenen prohibida, però us la recomano ja que és una manera de combatre el fet de que la coca quedi seca.

Per fer el sucre remullat, només heu de posar unes gotes (molt poquetes!) d'aigua al sucre i escampar per sobre la coca.
Com a curiositat us volia ensenyar les fruites confitades que vaig comprar a l'Hipercor, em van fer gràcia perquè eren tant maques i ben posades, eren com fruites naturals, senceres, no les havia vistes mai i us haig de dir que són boníssimes, la mandarina (a baix a l'esquerre) és espectacular!

Un cop decorada la coca l'enfornem a 180ªC durant uns 15 minuts, recordeu que cada forn té els seus temps. I ja estarà llesta per degustar-la.

Espero que us animeu a fer-la i que tingueu molt bona revetlla.
Bon profit!

Pa de pessic marmolat

Hola a tots!
Ara feia dies que no teníem recepta nova així que per celebrar-ho: un pa de pessic pel cap de setmana.
Fa temps vaig veure al blog Cocina d-Sastre del gran fotògraf i amic Sergi Jasanada una idea molt xula per donar-li una volta al pa de pessic del iogurt de tota la vida: donar-li un efecte marmolat (és a dir, de marbre).
Haig de reconèixer que la recepta no ha quedat com la d'en Sergi però cal dir al meu favor que ell és un artista, les seves decoracions, els seus bentos, el seu fondant....són impressionants! Us recomano que feu una ullada al seu blog i que al·lucineu per exemple amb el pastís que va fer per una mariscada.
Bé doncs, anem per feina!

Ingredients:
-3 ous
-1 iogurt de llimona
-1 mida d'oli
-2 mides de sucre
-3 mides de farina
-pela de llimona / pela de llima / vainilla ensucrada
-1 sobre de llevat Royal
-1 cullerada de cacau en pols o de colorant alimentari


Som-hi!
La primera fase és molt senzilla, es tracta de fer el pa de pessic del iogurt que quasi tothom coneix. Pels que no, dir-vos que la gràcia d'aquest pa de pessic és que no és necessari pesar res, perquè el iogurt es converteix en la mida per la resta d'ingredients.

Comencem batent els ous en un bol. Llavors hi afegim el sucre, el iogurt i l'oli.

Un cop tot barrejat hi afegim la farina que ja dugui el llevat incorporat.

Per últim hi ratllem pell de llimona, afegim vainilla ensucrada o qualsevol altra cosa que us agradi per donar-li gust. En el meu cas hi he posat pell de llima, que li ha donat un gust boníssim, sobretot perquè el meu iogurt no era de llimona sinó natural.

A partir d'aquí és on canvia la recepta:
Separem la massa en dues meitats iguals. A una li afegim una cullerada de cacau en pols o de colorant o de les dues coses i així tindrem gust de cacau i un color diferent.

Jo he utilitzat el cacau en pols de Valor que us recomano perquè és molt pur i gens dolç, per pastisseria dona molt bon resultat.

Llavors anem incoporant les dues masses en cullerades alternes sense que es barregin. Un cop la massa sigui al motlle fiquem una cullera de fusta o silicona dins la massa i fem dos moviments en forma de 8 sense aixecar la cullera. No feu més moviments perquè es barrejaria massa.

En el meu cas, vaig fer "l'invent" de coure la coca a la panificadora, per això veureu que el motllo és estrany.
Es cou al forn durant uns 40 minuts a 180ºC. Ja sabeu que la temperatura depèn del forn. Sabreu que està cuit si punxant-lo amb un punxó de fusta us surt net.

I llestos! haig de reconèixer que l'efecte que vaig aconseguir no té res a veure amb el d'en Sergi perquè crec que el meu error va ser posar un pèl massa de cacau.
Us deixo una foto del meu:

I ara una del d'en Sergi (quina diferència oi??)



Espero que us animeu a provar-lo i a donar-li un toc molt original al pa de pessic de tota la vida.
Bon profit!