Cecina, típica de la Toscana

Hola a tots,
Avui us porto un plat diferent i curiós que ha anat a parar al blog al revés de com ho fan els plats normalment: habitualment tinc els ingredients i busco una recepta però aquest cop ha estat al revés.
El meu pare em va regalar un paquet de farina de cigró i em va dir "investiga!", així que a partir d'un ingredient, he descobert un plat senzill i curiós molt conegut a la zona de la Toscana. Es tracta d'una mena de coca/quiche/no sabria ben bé com definir-la que es serveix d'entrant i té un gust molt autèntic i mediterrani.

La farina de cigró s'utilitza als països mediterranis, inclosos els àrabs. Substitueix les altres farines i té l'avantatge de no contenir gluten, així que és apte per a celíacs. Se'n fan pans,  pastissos,...té un gust molt saborós i diferent al que estem acostumats. Es troba en botigues de dietètica i en alguns supermercats que tenen club gurmet. La meva ha vingut directa de Tunísia ;-)

El plat que cuinarem avui és la Cecina (chechina com es pronunciaria en italià) que prové de la Toscana, on hi ha un poble i un riu que porten el mateix nom, encara que també n'hi ha versions genoveses i sardes. És un plat amb pocs ingredients que es sol servir d'entrant i s'ha de menjar calent. Combina molt bé amb una bona copa de vi negre i unes olives.

Ingredients (per un motlle de 26cm)

-300gr de farina de cigró
-6 cullerades d'oli d'oliva verge extra
-1,5l d'aigua freda
-sal
-pebre blanc
-romaní/alfàbrega/herbes provençals per aromatitzar

Som-hi!

Posem en un bol l'aigua i hi anem afegint la farina a poc a poc i sense parar de barrejar.

Llavors hi afegim l'oli les herbes que haguem triat i la sal i ho remenem. Veureu que la barreja que en resulta és bastant líquida.

Ho deixem reposar com a mínim mitja hora (quan més reposi més bona serà).
Un cop reposada li traiem l'escuma que s'hagi format a la superfície.

Untem el motllo amb oli perquè no s'enganxi i la bolquem amb cura. Hem de vigilar que ens quedi un gruix d'un centímetre aproximadament.
L'enfornem a 220ºC fins que quedi rossa i es desenganxin les vores.
Quan ja estigui cuita espolvoregeu una mica de pebre blanc per sobre i a taula.

Espero que us agradi i que la proveu de fer.

Bon profit!

Magdalenes sense llet (aptes per intolerants a la lactosa)

Hola a tots,
Avui us porto una recepta per tots aquells que no podeu consumir lactosa ni proteïna de vaca.
Per causes personals acabo de submergir-me en l'horrorós món de les al·lèrgies alimentàries i se que és molt complicat trobar aliments que no portin cap derivat de la lactosa, així que aquesta recepta us la dedico! Unes meravelloses magdalenes, suaus i molt flonges, que us encantaran.


Ingredients: (20 magdalenes aprox)

-200gr de sucre
-200gr de farina
-4 ous
-14 cullerades d'oli
-2 cullerades petites de llevat químic (tipus Royal)
-1 cullerada petita de bicarbonat
-pell de taronja o llimona


Som-hi!

Preescalfem el forn a 180ºC a dalt i a baix.

Comencem batent els ous amb el sucre fins que quedi ben amorós.

Llavors hi afegim l'oli i continuem batent per integrar-lo bé.

A banda barregem la farina, el llevat i el bicarbonat. Ho afegim a la barreja anterior tamissant per tal que les magdalenes quedin ben flonges.

Finalment hi afegim la pell de la taronja o la llimona i si voleu una mica d'aigua de taronger i vainilla ensucrada. O el que us agradi per donar gust.

Posem una mica d'oli al motllos perquè no s'enganxi la massa. Compte! no feu servir mantega ja que estem fent una recepta sense lactosa!

Omplim els motllos fins a 3/4 parts. Ompliu-los una mica menys de com es veu a la foto perquè aquesta recepta creix força.

Ho enfornem a 180ºC durant 20 minuts només a baix. No deixeu que quedin molt daurades perquè llavors us quedaran resseques.

I llestos! ja veureu que són unes magdalenes molt flonges i suaus. Ideals per acompanyar amb un trosset de xocolata. Això si, xocolata pura perquè no faci mal als intolerants a la lactosa!

Bon profit!

Tempura de verdures

Hola a tots!
Avui us porto una recepta ben senzilla!!!
La témpura (tal com es pronunciaria si llegíssim del japonès) és una farina que s'utilitza sobretot en la cuina japonesa per fregir verdures i marisc.
La original sol sucar-se en una salsa (Tentsuyu) feta a base de brou, salsa de soja i sake dolç al que se li afegeix ratlladura de gingebre, ratlladura de rave i espècies.
Com a curiositat explicar-vos que una de les teories de l'origen de la témpura es que vindria de Portugal, a través dels jesuïtes portuguesos que van anar a Nagasaki. De fet a Portugal tenen un plat que es diu Peixinhos da horta que és sospitosament semblant.

Sigui com sigui la témpura es molt fàcil de fer i ens soluciona un àpat si l'acompanyem d'una carn o d'un peix.

Ingredients

-1 albergínia
-1 pebrot verd
-1 pebrot vermell
-2 pastanagues
-110gr de farina de tempura
-150cc d'aigua freda (de la nevera)

Som-hi!

Comencem tallant les verdures a bastonets. Si us agrada més a trossos petits també es pot fer, però a bastonets us quedarà igual que la que serveixen al restaurant japonès.
Jo he triat aquestes verdures però en podeu fer d'altres, el que és important pels japonesos és que la témpura tingui varietat cromàtica, així que barregeu colors, us quedarà molt més vistosa.

Llavors barregem la farina de témpura amb aigua ben freda en la proporció que ens indiqui la marca que haguem triat. Jo utilitzo la de Mercadona i aquesta dóna com a proporció 110gr de farina per 150cc d'aigua.

Si voleu, comenceu fent la barreja d'una proporció (110gr-150cc) i si us falta massa en torneu a fer més, d'aquesta manera us assegureu de no malgastar la farina.

En una paella posem oli abundant i l'escalfem ben calent però sempre vigilant que no se'ns cremi. Ho sabreu de seguida per l'olor que desprèn.

Un cop l'oli sigui calent suquem les verdures a la témpura i les posem a fregir. Es fan ràpid, amb un parell de minuts n'hi ha prou, gireu-les perquè es facin per totes bandes.

Una bona opció perquè quedin ben fregides és coure-les a la fregidora. No se si ho sabíeu, però encara que us sembli curiós, és molt més sa fregir en una fregidora que en poc oli a la paella, ja que els aliments a la fregidora al estar "rodejats" d'oli queden segellats de seguida i no s'empapen per dins de l'oli, mentre que a la paella, al no quedar tant ben recoberts xupen l'oli i s'han de deixar més estona en paper absorvent.

Un cop dauradeta, però no massa perquè no quedi resseca, traiem la verdura de la paella i la deixem una estona al paper absorvent perquè perdi l'oli.

I llestos, ja teniu un plat de témpura ben senzilla, suqueu-la amb salsa de soja i a gaudir.
Bon profit 頂きます!