Falafel amb salsa de iogurt

Avui us porto un plat molt divertit de fer i que és perfecte per oferir als vostres convidats ja que és ideal per picar.
El falafel o faláfel és una croqueta de cigró típica de la cuina àrab. La seva història es remunta a temps bíblics. Tradicionalment es serveix amb salsa de iogurt o de tahina, però també a dins d'un pa de pita o com a entrant.

Ingredients (20 falafels aprox.)


-300gr cigrons crus (els de pot no valen!)
-1 ceba
-2 grans d'all
-1 culleradeta de llevat químic (tipus Royal)
-2 cullerades de julivert fresc
-1 cullerada de coriandre fresc
-2 culleradetes de comí molt
-oli d'oliva
-sal
-pebre negre

Per la salsa:
-1 iogurt natural
-1 gra d'all
-suc de llimona
-oli d'oliva
-menta seca
-sal
-pebre negre

Som-hi!
El primer que hem de fer és posar els cigrons en remull 24h abans.
Un cop estovats els piquem en cru amb un robot de cuina fins que en quedi una pasta no molt xafada però a la que no se li trobin els trossos de cigrons.

A banda piquem també en el robot la ceba, l'all, el llevat, el julivert, el coriandre, el comí, l'oli la sal i el pebre.

Aquesta pasta la incorporem als cigrons i ho barregem.

Tapem la massa amb un drap i la deixem a la nevera una hora perquè llevi una mica.

Mentre la massa lleva preparem la salsa:
En un bol hi posem el iogurt,  l'all picat, una mica de suc de llimona, la menta fresca picada petita (o menta seca de pot), sal i pebre i ho barregem amb una cullera. Cal provar-ho per rectificar-ho al gust.

Un cop passada l'hora ja ens podem posar a fer boletes.
Agafem massa de cigrons amb la mà i l'apretem una mica per treure l'excés d'aigua.

Quan tinguem tots els falafels fets el fregim en un cassó amb oli abundant molt calent perquè es segellin bé.

Gireu-los quan estiguin rossos de sota i així us quedaran uniformes.
I llestos!

Es serveixen tebis acompanyats de la salsa, boníssims!!!

Un consell: si no voleu que les mans us facin olor a espècies durant tres dies (i no us enganyo!) poseu-vos un guants de làtex quan feu les boletes.

Espero que gaudiu de la recepta i que la tasteu ben aviat.
Bon profit!

Un tast de llet

Si si, ho heu llegit bé: un tast....de llet! oi que no us havíeu plantejat mai que la llet també es pot tastar, com el vi o l'oli? Doncs és així!
Ho he descobert gràcies a trnd on estic participant en el projecte d'ATO Natura. Si voleu saber què és trnd clickeu aquí. Bàsicament es tracta de participar en  projectes per provar productes i donar la teva informació.
I anant al tema: com es tasta una llet?

Som-hi!
És important disposar de gots nets, un lloc tranquil i ben il·luminat (si és possible amb llum natural) i seguir l'ordre establert per a cada una de les fases (visual, olfactiva i gustativa).
Observant els resultats d'aquestes fases anirem aprenent mica en mica els aspectes qualitatius.

1) Omple un terç d'un got amb llet
2) Mou-lo com si es tractés d'una copa de vi
3) Segueix les fases visual, olfactiva i gustativa ( a sota us les descric)
4) Fixa't en els resultats
5) Valora tu mateix si estàs prenent o no una llet de qualitat

Fases per al tast de llet:

Visual

 Observant la llet podem extreure conclusions molt interessants. El color ens aporta molta informació: per exemple, si és groguenc pot ser degut al seu contingut en greixos i/o al procés tèrmic al qual ha estat sotmesa.
La densitat també és un indicador de qualitat. Si una llet és molt líquida significa que té poca qualitat. En canvi, si movem el got i observem que no deixa una llàgrima blanca o que queden grumolls a les parets, és possible que la llet no s'hagi homogeneïtzat de manera adequada o que s'hagi utilitzat llet en pols per a la seva transformació.
 

Olfactiva

 L'aroma és un sentit molt important. Amb el nas podem arribar a esbrinar moltes coses, com per exemple si la llet conserva el sabor de les pastures o els cereals que mengen les vaques.
També podem detectar si s'hi han afegit aromes artificials, potser fruit d'una mala higiene de la maquinària (gomes, ferro, etc.).








Gustativa

El primer pas és comprovar la textura bevent un glop de llet i fent-la passar per tota la boca. Així podem reconèixer si la seva textura és més aviat greixosa o si ens deixa un paladar sec o si, en el millor dels casos, passa per la boca d'una forma suau però consistent.
El segon pas és tastar el gust, ja que aquest no enganya. La llet fresca i la llet UHT tenen petites diferències en el seu sabor. En qualsevol cas, el gust de la llet és molt específic i si haguéssim de triar un gust bàsic s'aproparia més al dolç que al salat.

Bé doncs, ara ja podeu fer-vos els interessants fins i tot prenent-vos una llet amb galetes al matí!
Us recomano les galetes maria de tota la vida...un maridatge perfecte!

Bon profit!

L'olla ràpida o olla exprés

Hola a tots,
Avui us deixo un post sobre un estri que fa poc que ha entrat a la meva cuina i que em genera opinions oposades.

No se si teniu olla exprés o si l'heu provada. Es tracta d'un recipient hermètic que no permet la sortida d'aire o líquid per sota d'una pressió establerta. La pressió a l'interior fa possible que pugi la temperatura per sobre de 100 ° C, això aconsegueix que el cuinat dels aliments sigui de tres a quatre vegades més ràpid que de la manera tradicional. Quan dins del recipient s'assoleix la pressió establerta, una vàlvula allibera el vapor i deixa que aquest escapament.

L'avantatge més important és el temps, per exemple una escudella que en una olla normal tarda de 2 a 3 hores, en una olla exprés només necessita 30-45 minuts.
Però com us he dit per mi té avantatges i inconvenients:

Avantatges
-Rapidesa en la cocció
-No es perden les propietats dels aliments perquè no s'evapora res
-Els guisats no s'enganxen
-Es barregen molt bé els sabors
-Estalvi d'energia, ja que hem de tenir els fogons molt menys temps encesos

Desavantatges
-S'ha d'esperar a que hagi marxat tota la pressió per poder obrir-la, això vol dir que el que cuinis a la olla no t'ho pots menjar de seguida. Hi ha una manera d'obrir-la "d'emergència"que és posar-la a sota un raig d'aigua freda però no s'aconsella.
-És "aparatosa, per dir-ho d'alguna manera. Al ser grossa i tenir les vàlvules no és gaire còmode de remenar. També és veritat que la que jo tinc és com la de la imatge i se que n'hi ha d'altres que són una mica més fàcils de fer servir perquè es tanquen pel mànec.
-S'ha de vigilar amb la pasta, arròs, etc. perquè són aliments que creixen i podrien obstruir la vàlvula
-S'ha de vigilar amb el vapor al obrir-la perquè us podríeu cremar

Com veieu té coses  bones i dolentes. Jo no he innovat gaire, només he cuinat tres o quatre cuinats diferents però tinc pendent provar diferents receptes per veure'n el potencial. Potser compraré un llibre de receptes, a veure si d'aquesta manera entro millor al món de les olles exprés.
Fins ara només hi he cuit verdura, escudella i carn d'olla, llenties guisades,...

I vosaltres, n'utilitzeu? quines receptes hi feu?

Empanadilles de carn i verdures

Hola a tots!
Avui us porto una recepta molt senzilla però que funciona molt bé tant pel dia a dia com per si teniu convidats i prepareu un àpat a base de picar el cap de setmana: empanadilles.

Ingredients (16 empanadilles)

-1 carbassó
-1 pebrot vermell
-500gr de carn picada de vedella
-massa per empanadilles
-1 ou
-all opcional

Som-hi!

Comencem picant les verdures. Com sempre podeu utilitzar les verdures que més us agradin o que tingueu a la nevera. En el meu cas carbassó i pebrot vermell.

Un cop picades les verdures les fregim amb una mica d'all. L'all és opcional que ja se que alguns dels seguidors no us agrada.

Un cop ben cuites hi afegim la carn fins que quedi rossa.

Estenem la massa per empanadilles en una safata del forn on prèviament li haurem posat un paper de forn. Jo he utilitzat massa per empanadilles de la Cocinera. Hi van 16 làmines, quantitat perfecte pels ingredients que he utilitzat. La única pega és que trobo que aquesta massa es trenca molt i no queden gens maques. Ja ho veureu a les imatges.

Farcim la meitat de la làmina i amb la meitat restant la tanquem.

Amb les dents d'una forquilla marquem tota la vora perquè hi quedin les ratlletes típiques de les empanadilles i perquè així quedin ben segellades.

Les pintem amb un ou batut i les posem al forn a 200ºC fins que estiguin daurades.

Jo he escollit la opció de coure-les al forn però també es poden fregir en oli abundant en una paella.
Trobo que al fer-les al forn no queden tant olioses ni pesades.

Bon profit!

Cuina Tunisiana

Hola a tots!
Els que em coneixeu sabeu que acabo de tornar de Tunisia i m'he fet un autoregal perquè el gaudim entre tots:

Al llibre hi trobem les receptes més populars de Tunisia com els bricks, el cuscus, els dits de Fatma o la Mechouia.
Així que poc a poc us aniré proposant aquestes receptes perquè entre tots puguem viatjar a aquest meravellós país des de la cuina de casa nostra.

Bon profit!